Vil·la Museu Pau Casals
Vil·la Museu Pau Casals
Baix Penedès
18 de març de 2018
Baix Penedès
18 de març de 2018
Mentre la Marina és a Berlín de viatge de fi de batxiller,
la Marisa i jo vam decidir visitar la
Vil·la Museu Pau Casals que és un museu centrat en la vida i obra de Pau
Casals, i que es troba al passeig marítim de Sant Salvador, a El Vendrell. Aquest
museu es va inaugurar l'any 1974, i té la missió de conservar, preservar i fer
difusió de la figura de Pau Casals, la seva obra i el seu patrimoni.
Pau Casals (1876-1973) ha estat un dels més grans
violoncel·listes del segle XX. Reconegut internacionalment com un dels millors
intèrprets i directors d’orquestra del seu temps, continua avui dia essent una
icona musical de referència.
Nascut al Vendrell el 29 de desembre de 1876, va mostrar ja
des de la seva infantesa una gran sensibilitat per la música. El seu pare,
també músic, li va transmetre els primers coneixements musicals, que Pau Casals
va ampliar amb estudis a Barcelona i a Madrid. Amb només vint-i-tres anys va
iniciar la trajectòria professional i va actuar en els millors auditoris del
món.
Com a intèrpret, va aportar canvis innovadors en l’execució
del violoncel, que convertí en un gran instrument solista. Amb la interpretació
de les Sis suites per a violoncel sol, de Johann Sebastian Bach, Casals va
esdevenir el primer violoncel·lista del món. Com a director i mestre, buscava
igualment la profunditat expressiva, l’essència musical que ll aconseguia amb
el violoncel. També va exercir com a compositor amb obres com El Pessebre, que
es va convertir en un veritable cant a la pau.
El desenllaç de la Guerra Civil espanyola el va obligar a marxar a l’exili i a residir primer a Prada de Conflent i després a San Juan de Puerto Rico, on va morir a l’edat de noranta-sis anys.
El desenllaç de la Guerra Civil espanyola el va obligar a marxar a l’exili i a residir primer a Prada de Conflent i després a San Juan de Puerto Rico, on va morir a l’edat de noranta-sis anys.
Paral·lelament a la seva extraordinària carrera com a músic,
Pau Casals va lluitar constantment per la pau, la justícia i la llibertat. Des
dels inicis va rebutjar tocar en països on no es respectessin els principis
democràtics, i els últims anys de la seva vida es va manifestar en contra de
nombroses guerres i en contra de l’ús de les armes nuclears. Aquesta actitud el
va fer mereixedor, entre altres honors, de la Medalla de la Llibertat dels
Estats Units (1963), de la Medalla de la Pau de les Nacions Unides (1971) i de
la nominació per al Premi Nobel de la Pau (1956 i 1958).
La seva intensa activitat no li va fer abandonar mai els
vincles amb Catalunya i amb la seva vila natal, el Vendrell, on el 1909 es va
fer construir la Vil·la Casals al barri marítim de Sant Salvador, avui seu del
Museu Pau Casals.
La Fundació Pau Casals la van crear el 1972 el mateix Casals
(un any abans de morir) i la seva dona, Marta Montañez. El primer objectiu de
la Fundació, segons l'article 6 dels seus estatuts, és "conservar i
millorar la Casa Museu Pau Casals de Sant Salvador (el Vendrell)". El
patronat de la Fundació ha estat presidit, des de la seva creació, pel
corresponent abat de Montserrat.
Al cap de poc de morir Pau Casals, el 1974 es van obrir les
portes d'algunes sales de la finca al públic, com la Sala de la Música i la Sala
del Sentiment, reconvertida ara en pinacoteca. Un parell d'anys després, el
1976, es va inaugurar la primera versió de la casa museu.
El museu romangué tancat entre 1996 i el 2 de juny del 2001,
per rehabilitar l'edifici tant des d'un punt de vista estructural com
museogràfic. Amb la inauguració de la nova etapa, el museu adoptà el nom
definitiu de Vil·la Casals-Museu Pau Casals.
A principis del segle XX, més concretament l'any 1908, Pau
Casals va comprar uns terrenys i va encarregar la construcció d'una casa
d'estiueig al barri marítim de Sant Salvador, que llavors quedava a uns tres
quilòmetres del nucli urbà del Vendrell. L'anomenaria Vil·la Casals. Un any
després va signar el contracte amb Josep Carreras i Francisco Solà, constructor
i arquitecte, respectivament.
Les obres de construcció no començarien fins al gener de
1910. L'any següent Casals ja va estiuejar a la finca amb la seva família. En
els estius posteriors, passaria temporades amb músics de renom com Enric
Granados, Donald F. Tovey o Mieczyslaw Horszowski.
Antoni Puig i Gairalt va realitzar les primeres reformes
importants de l'edifici a principis dels anys 30, per donar-li un aspecte
noucentista.
Pau Casals no va poder gaudir gaire de les reformes de la
casa, ja que el 1939, al poc de finalitzar les obres, va esclatar la Guerra
Civil Espanyola i es va haver d'exiliar. No hi tornaria mai més. La casa va ser
custodiada pel seu germà Lluís Casals i altres membres de la seva família fins
al 1976, data en què es va inaugurar definitivament el museu.
En el fons de la casa museu Pau Casals es troben recopilats
i exposats diverses escultures, pintures, instruments musicals, fotografies,
autògrafs, mobles i altres objectes personals del músic.
Mentre Pau Casals vivia a Catalunya va dedicar-se a formar
una col·lecció privada de pintura catalana. Actualment es poden veure al museu
obres d'artistes vinculats a la Sala Parés i al cercle de Joan Merlí.
Cronologia de Pau Casals
1876 Neix al
Vendrell el 29 de desembre
1885 El seu
pare i un amic li construeixen la carabasseta, considerat el seu primer
violoncel
1888 Inicia
els estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona
1889 Comença
a tocar ne públic al Cafè Tost de Barcelona
1890
Descobreix les suites de Johan Sebastian Bach
1893 La
reina Maria Cristina li concedeix una beca i inicia els estudis al Real
Conservatorio de Música de Madrid
1895 Viatja
a Brussel·les i a París. Renúncia a la beca de la reina Maria Cristina
1896 Torna a
Barcelona, on s’incorpora com a professor
1899 Debuta
a París amb l’Orquestra Lamoureux
1901 Cinca
anys de gires internacionals el consoliden com el millor violoncel·lista del
moment. El 1905 comença a conviure amb la violoncel·lista Guilhermina Suggia.
1906 Debut
del trio Cortot-Thibaud-Casals
1910 Debuta
a Viena al Gran Saló del Musikverein
1914 Es casa
amb la soprano Susan Metcalfe i s’estableixen a New Rochelle, Nova York
1915 Primers
enregistraments per a la Columbia Gramaphone Company
1919 Rebutja
tocar a Rússia mentre ni s’hi restableixin els principis democràtics
1920 De
retorn a Barcelona, crea l’Orquestra Pau Casals
1926 Crea l’Associació
Obrera de Concerts
1933 Rebutja
tocar a Alemanya mentre no s’hi restableixi la llibertat
1936 Fa
concerts benèfics per a les víctimes de la Guerra Civil. Inicia els
enregistraments de les Sis suites per a violoncel de J.S.Bach
1938 Últim
concerta a Barcelona en benefici de la Societat d’Ajuda als Infants
1939 Marxa
cap a l’exili i s’instal·la a Prada de Conflent, amb Francesca Capdevila.
Inicia l’ajuda als refugiats catalans i espanyols i fa concerts benèfics per la
França no ocupada
1946
Decideix no tocar públicament mentre els països democràtics vencedors de la
Segona Guerra Mundial no canviïn la seva actitud envers el govern de Franco
1950 Primer
festival de Prada
1955 Fa el
primer viatge a la terra natal de la seva mare, Puerto Rico
1957 Primer
Festival Casals a San Juan de Puerto Rico. Es casa amb Marta Montañez i
estableix la residència a Puerto Rico
1958 Concert
i discurs a favor de la pau mundial a les Nacions Unides
1960 Estrena
de l’oratori El Pessebre a Acapulco, Mèxic
1961
Concerta a la Casa Blanca, convidat pel president dels Estats Units John F.
Kennedy
1962 Inicia
la seva croada personal per la pau que el porta a dirigir l’oratori El Pessebre
arreu del món
1963 John F.
Kennedy lo atorga la Medalla de la Llibertat
1973 Mor a
San Juan de Puerto Rico el 22 d’octubre
1979 Retorn
de les seves despulles al seu poble natal, el Vendrell el 10 de novembre
Després de la visita a la Vil·la Museu vam anar a dinar a "La cuina de la Marga" a la mateixa platja de Sant Salvador. Vam demanar de primer un xató típic d'aquestes terres que estava exquisit i un arròs senyoret d'allò més bo.
Després de la visita a la Vil·la Museu vam anar a dinar a "La cuina de la Marga" a la mateixa platja de Sant Salvador. Vam demanar de primer un xató típic d'aquestes terres que estava exquisit i un arròs senyoret d'allò més bo.