Vil·la Museu Pau Casals

Escrita per
Vil·la Museu Pau Casals
Baix Penedès
18 de març de 2018
Mentre la Marina és a Berlín de viatge de fi de batxiller, la Marisa i jo vam decidir  visitar la Vil·la Museu Pau Casals que és un museu centrat en la vida i obra de Pau Casals, i que es troba al passeig marítim de Sant Salvador, a El Vendrell. Aquest museu es va inaugurar l'any 1974, i té la missió de conservar, preservar i fer difusió de la figura de Pau Casals, la seva obra i el seu patrimoni.


Pau Casals (1876-1973) ha estat un dels més grans violoncel·listes del segle XX. Reconegut internacionalment com un dels millors intèrprets i directors d’orquestra del seu temps, continua avui dia essent una icona musical de referència.
Nascut al Vendrell el 29 de desembre de 1876, va mostrar ja des de la seva infantesa una gran sensibilitat per la música. El seu pare, també músic, li va transmetre els primers coneixements musicals, que Pau Casals va ampliar amb estudis a Barcelona i a Madrid. Amb només vint-i-tres anys va iniciar la trajectòria professional i va actuar en els millors auditoris del món.
Com a intèrpret, va aportar canvis innovadors en l’execució del violoncel, que convertí en un gran instrument solista. Amb la interpretació de les Sis suites per a violoncel sol, de Johann Sebastian Bach, Casals va esdevenir el primer violoncel·lista del món. Com a director i mestre, buscava igualment la profunditat expressiva, l’essència musical que ll aconseguia amb el violoncel. També va exercir com a compositor amb obres com El Pessebre, que es va convertir en un veritable cant a la pau.


El desenllaç de la Guerra Civil espanyola el va obligar a marxar a l’exili i a residir primer a Prada de Conflent i després a San Juan de Puerto Rico, on va morir a l’edat de noranta-sis anys.
Paral·lelament a la seva extraordinària carrera com a músic, Pau Casals va lluitar constantment per la pau, la justícia i la llibertat. Des dels inicis va rebutjar tocar en països on no es respectessin els principis democràtics, i els últims anys de la seva vida es va manifestar en contra de nombroses guerres i en contra de l’ús de les armes nuclears. Aquesta actitud el va fer mereixedor, entre altres honors, de la Medalla de la Llibertat dels Estats Units (1963), de la Medalla de la Pau de les Nacions Unides (1971) i de la nominació per al Premi Nobel de la Pau (1956 i 1958).
La seva intensa activitat no li va fer abandonar mai els vincles amb Catalunya i amb la seva vila natal, el Vendrell, on el 1909 es va fer construir la Vil·la Casals al barri marítim de Sant Salvador, avui seu del Museu Pau Casals.

La Fundació Pau Casals la van crear el 1972 el mateix Casals (un any abans de morir) i la seva dona, Marta Montañez. El primer objectiu de la Fundació, segons l'article 6 dels seus estatuts, és "conservar i millorar la Casa Museu Pau Casals de Sant Salvador (el Vendrell)". El patronat de la Fundació ha estat presidit, des de la seva creació, pel corresponent abat de Montserrat.
Al cap de poc de morir Pau Casals, el 1974 es van obrir les portes d'algunes sales de la finca al públic, com la Sala de la Música i la Sala del Sentiment, reconvertida ara en pinacoteca. Un parell d'anys després, el 1976, es va inaugurar la primera versió de la casa museu.


El museu romangué tancat entre 1996 i el 2 de juny del 2001, per rehabilitar l'edifici tant des d'un punt de vista estructural com museogràfic. Amb la inauguració de la nova etapa, el museu adoptà el nom definitiu de Vil·la Casals-Museu Pau Casals.
A principis del segle XX, més concretament l'any 1908, Pau Casals va comprar uns terrenys i va encarregar la construcció d'una casa d'estiueig al barri marítim de Sant Salvador, que llavors quedava a uns tres quilòmetres del nucli urbà del Vendrell. L'anomenaria Vil·la Casals. Un any després va signar el contracte amb Josep Carreras i Francisco Solà, constructor i arquitecte, respectivament.

Les obres de construcció no començarien fins al gener de 1910. L'any següent Casals ja va estiuejar a la finca amb la seva família. En els estius posteriors, passaria temporades amb músics de renom com Enric Granados, Donald F. Tovey o Mieczyslaw Horszowski.
Antoni Puig i Gairalt va realitzar les primeres reformes importants de l'edifici a principis dels anys 30, per donar-li un aspecte noucentista.
Pau Casals no va poder gaudir gaire de les reformes de la casa, ja que el 1939, al poc de finalitzar les obres, va esclatar la Guerra Civil Espanyola i es va haver d'exiliar. No hi tornaria mai més. La casa va ser custodiada pel seu germà Lluís Casals i altres membres de la seva família fins al 1976, data en què es va inaugurar definitivament el museu.

En el fons de la casa museu Pau Casals es troben recopilats i exposats diverses escultures, pintures, instruments musicals, fotografies, autògrafs, mobles i altres objectes personals del músic.
Mentre Pau Casals vivia a Catalunya va dedicar-se a formar una col·lecció privada de pintura catalana. Actualment es poden veure al museu obres d'artistes vinculats a la Sala Parés i al cercle de Joan Merlí.

Cronologia de Pau Casals                                                                                      
1876 Neix al Vendrell el 29 de desembre
1885 El seu pare i un amic li construeixen la carabasseta, considerat el seu primer violoncel
1888 Inicia els estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona
1889 Comença a tocar ne públic al Cafè Tost de Barcelona
1890 Descobreix les suites de Johan Sebastian Bach
1893 La reina Maria Cristina li concedeix una beca i inicia els estudis al Real Conservatorio de Música de Madrid
1895 Viatja a Brussel·les i a París. Renúncia a la beca de la reina Maria Cristina
1896 Torna a Barcelona, on s’incorpora com a professor
1899 Debuta a París amb l’Orquestra Lamoureux
1901 Cinca anys de gires internacionals el consoliden com el millor violoncel·lista del moment. El 1905 comença a conviure amb la violoncel·lista Guilhermina Suggia.
1906 Debut del trio Cortot-Thibaud-Casals
1910 Debuta a Viena al Gran Saló del Musikverein
1914 Es casa amb la soprano Susan Metcalfe i s’estableixen a New Rochelle, Nova York
1915 Primers enregistraments per a la Columbia Gramaphone Company
1919 Rebutja tocar a Rússia mentre ni s’hi restableixin els principis democràtics
1920 De retorn a Barcelona, crea l’Orquestra Pau Casals
1926 Crea l’Associació Obrera de Concerts
1933 Rebutja tocar a Alemanya mentre no s’hi restableixi la llibertat
1936 Fa concerts benèfics per a les víctimes de la Guerra Civil. Inicia els enregistraments de les Sis suites per a violoncel de J.S.Bach
1938 Últim concerta a Barcelona en benefici de la Societat d’Ajuda als Infants
1939 Marxa cap a l’exili i s’instal·la a Prada de Conflent, amb Francesca Capdevila. Inicia l’ajuda als refugiats catalans i espanyols i fa concerts benèfics per la França no ocupada
1946 Decideix no tocar públicament mentre els països democràtics vencedors de la Segona Guerra Mundial no canviïn la seva actitud envers el govern de Franco
1950 Primer festival de Prada
1955 Fa el primer viatge a la terra natal de la seva mare, Puerto Rico
1957 Primer Festival Casals a San Juan de Puerto Rico. Es casa amb Marta Montañez i estableix la residència a Puerto Rico
1958 Concert i discurs a favor de la pau mundial a les Nacions Unides
1960 Estrena de l’oratori El Pessebre a Acapulco, Mèxic
1961 Concerta a la Casa Blanca, convidat pel president dels Estats Units John F. Kennedy
1962 Inicia la seva croada personal per la pau que el porta a dirigir l’oratori El Pessebre arreu del món
1963 John F. Kennedy lo atorga la Medalla de la Llibertat
1971 Últim concert a les Nacions Unides, on li és concedida la Medalla de la Pau
1973 Mor a San Juan de Puerto Rico el 22 d’octubre
1979 Retorn de les seves despulles al seu poble natal, el Vendrell el 10 de novembre


Després de la visita a la Vil·la Museu vam anar a dinar a "La cuina de la Marga" a la mateixa platja de Sant Salvador. Vam demanar de primer un xató típic d'aquestes terres que estava exquisit i un arròs senyoret d'allò més bo.