La Barceloneta

La Barceloneta
Barcelonès
19 de març de 2018
La Barceloneta és un barri mariner de Barcelona construït el 1753 i projectat pels enginyers del capità general de Barcelona, el marquès de la Mina. Havent fet una sortida amb la gent de l'Aula Universitaria, vaig voler ensenyar a la Marisa tot allò que ens va ensenyar la guia del Museu d'Història de Catalunya.

Antics magatzems, seu del Museu d'Història de Catalunya
Com a punt de sortida ens vam situar al peu del Museu d'Història de Catalunya. Els terrenys on s'assenta actualment el barri estaven negats d'aigua fins a mitjan del segle XVIII. La construcció d'un dic al segle XIV, un primer port el 1687 i la sorra aportada pels corrents marins van fer possible el construcció del nou barri. No cal dir que la història de la Barceloneta està lligada al creixement i desenvolupament del port de Barcelona.
Una de les conseqüències de la Guerra de Successió i la derrota de Catalunya, va ser l'enderrocament el 1714 del barri mariner de La Ribera per la construcció de la Ciutadella. Per reubicar la gent que es va quedar sense cases, un decret reial del 1715 adjudicava 321 solars de la platja a les families que malvivien sense sostre i que vivien de la mar.
Casa original de la Barceloneta del 1753
Va ser en aquests terrenys on es van construir els habitatges segons el projecte del brigadier d'enginyers Joris Prosper van Verboon, tot i que la finalització va ser a càrrec del projecte modificat per l'enginyer Juan Martín de Cermeño del 1749.
Es van crear un total de 15 carrers alineats paral·lelament amb 9 de transversals. Les illes rectangulars i estretes tenien la funció de ventilació i per tant millors condicions higièniques. Aquesta distribució tenia un altre finalitat, facilitar la comunicació i les maniobres militars en cas d'aldarulls, com per exemple posar un canó a un extrem del barri per controlar tot el carrer.
Carrers rectilinis de la Barceloneta
Les cases eren de 120 metres quadrats per família de l'època inicialment amb una planta baixa i un primer pis. Amb l'increment de població per la industrialització, les cases es van dividir amb dos parts de 60 m2 per a dues famílies, una restava a la planta baixa i l'altre al primer pis. Més tard, es tornaren a dividir per la meitat, resultant cases de 30 m2 per família.
Edifici de la Barceloneta que manté l'estructura
inferior amb tres plantes d'ampliació
Les cases unifamiliars es van dissenyar perquè totes fossin de baixa alçada i amb façanes més aviat sòbries. Això, no tan sols responia a la modèstia dels seus habitants, sinó que també responia a qüestions militars, perquè els edificis no podien impedir la visibilitat i el tir de l'artilleria des de les muralles de Barcelona. Amb el pas dels anys, especialment durant el segle XIX i principis del segle XX, aquestes cases van anar guanyant alçada pel creixement demogràfic del barri.
El desenvolupament de les manufactures cotoneres i el comerç amb Amèrica va fer augmentar el comerç i el nombre de barraquisme a les platges, per aquest motiu la Junta d'Obres del Port decidí ampliar el port i finalment construir la Barceloneta pels veïns el 1753. Així doncs, el rescabalament dels antics veïns de la Ribera, mai no es va portar a terme.
La gran activitat portuària del barri, amb el gran nombre d'estibadors, mariners, comerciants i pescadors va fer proliferar una gran quantitat de menjadors i restaurants. Originalment a peu de moll, es van desplaçar posteriorment a un segon nivell (l'actual avinguda Borbó) on encara perdura aquesta activitat.
Restaurant que manté l'estructura d'arcs dels antics magatzems
i llocs de menjar
Durant el segle XIX, la Barceloneta tingué un desenvolupament industrial notable. S'hi instal·laren indústries metal·lúrgiques i mecàniques com els Tallers Nou Vulcà (1836) o la Maquinista Terrestre i Marítima (1856).
Torre de Sant Sebastià
El 16 d’abril de 1894, la Junta del Port de Barcelona va obrir un concurs públic per l’adjudicació definitiva de les obres del Dic Flotant i Deposant. El concurs fou guanyat per la Maquinista Terrestre i Marítima qui el construir entre els anys 1895 i 1898. Aquest Dic Flotant fou una atracció turística industrial.
Al peu de la Torre de Sant Sebastià hi havia els Tallers Nou Vulcà
El barri de la Barceloneta és de traçat uniforme i rectilini, amb una plaça central on hi ha l'església de Sant Miquel del Port.
Façana de l'església de Sant Miquel del Port
Interior de l'església de Sant Miquel del Port
Al costat de l'església de Sant Miquel del Port, vam poder veure una casa on va viure el consul de França a Barcelona, l'enginyer dels canals de Suez i Panama Ferdinand de Lesseps.
Casa on visqué F. Lesseps consul de França
La Barceloneta també disposà d'una zona d'oci a la platja de Sant Sebastià, on hi havia els Banys de Sant Sebastià de caràcter familiar i els Banys d'Orient, aquests darrers només per a dones.
També vam poder veure com en aquests carrers es recorda als herois que defensaren la República en temps de la guerra civil. Una placa recorda l'antic nom del carrer (entre 1936 i 1939) en homenatge a Miquel Pedrola i Alegre veí del barri de la Barceloneta, militant del POUM, mort al front d'Osca el 8 de setembre de 1936.
Placa en memòria de Miquel Pedrola i Alegre
Per l'Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1929, es va construir per aquest turisme, ja industrial o lúdic l'Aeri del Port. L'objectiu era donar a conèixer el Dic Flotant i els Banys de la ciutat baixant a la Torre de Sebastià.
Vam arribar a la Plaça del Poeta Boscà, on hi ha el Mercat de la Barceloneta i antigament hi havia una de les dues casernes militars que des de la Barceloneta controlaven la població barcelonina. Cada una d'aquestes casernes allotjava a dos mil soldats.
Marisa a la Plaça del Poeta Boscà
En aquesta plaça hi ha un bar anomenat "Electricitat" perquè l'edifici on està fou la primera subseu de distribució elèctrica del barri.
Bar Electricitat
Caminant vam arribar a l'entrada de l'antiga fàbrica Maquinista Terrestre i Marítima. La porta d'entrada, tot i ser una reproducció de l'original, està ubicada al mateix lloc que l'autèntica i és on tenia l'origen o la fi, depend de com ho mirem, la primera línia ferroviària d'Espanya, la línia de Barcelona a Mataró.
Porta d'accés a la Maquinista Terrestre i
Marítima
El que si es manté de l'antiga fàbrica, és la xemeneia i una gran biga del sostre d'una de les naus.
Xemeneia de la Maquinista


Bigues de la Maquinista
Mes endavant ens vam trobar amb la Fàbrica del Sol, actualment dependències de l'Ajuntament de Barcelona però que antigament eren les oficines de la companyia del Gas. Ben a prop encara es pot veure l'estructura del dipòsit d'emmagatzematge del gas i la Torre de l'Aigua que subministrava aquest líquid a la fàbrica.
Fàbrica del Sol

Estructura del dipòsit de Gas

Torre de l'aigua
Per acabar la jornada vam anar a fer un dinar a base de tapes a un dels locals més típics de la Barceloneta, "La Cova Fumada" del carrer Baluard número 56. Vam menjar unes excel·lents tapes de bacallà, calamars a la romana, carxofes, musclos, ....
La Cova Fumada

Bacallà amb mongetes


Marisa amb uns bons calamars a la romana