Les antigues places de Granollers
Visita a les antigues places de Granollers
Vallès Oriental
7 d'agost de 2019
La urbanització d’aquest sector va ser fruit del creixement de la ciutat des de mitjan segle XIX al voltant de la carretera de Barcelona a Vic (1848) i de les dues línies de tren (1854 i 1876).
Vallès Oriental
7 d'agost de 2019
Aquest matí d'agost, la Marisa i jo hem anat a conèixer les antigues places del centre històric de Granollers.
Plaça de la Corona
La plaça ha rebut diferents noms: plaça de la Llibertat el 1869, d’Àngel
Guimerà el 1929, de los “Caídos” el 1939 i, definitivament, de la Corona, a
partir de 1981. També va ser coneguda amb el sobrenom de la plaça del Gra
perquè hi havia tres graners a l’entorn: el de l’Espinasa, el de can Guitet i
el de can Segarra, i s’hi va situar la llotja de grans i patates desprès de la
conversió de la plaça de la Porxada en mercat diari, l’11 de juliol de 1872.
La urbanització d’aquest sector va ser fruit del creixement de la ciutat des de mitjan segle XIX al voltant de la carretera de Barcelona a Vic (1848) i de les dues línies de tren (1854 i 1876).
La remodelació de la plaça i el seu traçat quadrangular, amb vint-i-sis
plàtans situats en fileres, va ser obra de l’arquitecte M. J. Raspall l’any
1929. Llavors, s’hi va construir un monument dedicat als soldats morts a la guerra
d’Àfrica (1909-1927), obra de l’escultor Vicenç Navarro. Avui encara conserva
l’antiga torre d’aigües del segle XIX, de planta quadrada amb coberta de pavelló,
i un conjunt de cases a l’entorn d’estil eclèctic.
Plaça de la Porxada
La plaça gran o plaça de la vila, també plaça Major o del Mercat, va ser
reformada i ampliada al segle XVI, fruit de l’impuls de millora de la ciutat en
un moment en què Granollers era una pròspera vila comercial i artesanal que
creixia més enllà de les muralles medievals. Es va construir una església
gòtica, nous portals a les muralles i, al voltant de la plaça Major, s’hi van
bastir grans casals senyorials, alguns com can Cunillera (Porxada, 28) o el
casal dels Masferrer (Porxada, 21), encara reconeixibles.
La Porxada, originàriament una gran llotja de gra, va ser edificada entre
el 1586 i el 1587 pel mestre de cases Bartomeu Brufalt, per encàrrec del
Consell de la Vila. És de planta rectangular, de 24,07 m x 15,73 m, amb coberta
de teula àrab a quatre vessants, sostinguda per quinze columnes. Al peu d’una
de les columnes, hi ha la Pedra de l’Encant, que servia per fer les subhastes o
encants públics.
El conjunt va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional el 2005. Ja
entrat el segle XX, es van reformar diversos edificis, com l’Ajuntament, el 1902-1904,
obra de l’arquitecte Simó Cordomí Carrera que el va projectar amb la
col·laboració de Josep M. Barnadas, autor de l’obra escultòrica de la façana.
Al llarg de la història, aquest edifici ha estat testimoni privilegiat de fets
importants com la proclamació de la República, el 14 d’abril de l’any 1931, els
Fets d’octubre de 1934 o el bombardeig de la plaça Major i de la Porxada, el
1938.
L’Ajuntament conserva un refugi de tipus galeria. S’hi accedeix des de l’interior
de l’edifici, per unes escales que arrenquen de darrera la gran escalinata. La
galeria descendeix en forma de ziga-zaga en direcció a la Pedra de l’Encant, al
costat de la Porxada.
En aquesta plaça també es va construir la Casa Clapés, l’any 1913,
(Porxada, 14) una de les obres més significatives de l’arquitecte modernista M.
J. Raspall.
A l’entorn de la plaça Major, avui de la Porxada, se n’articulaven altres
de més petites, fruit de l’especialització del mercat de Granollers. Algunes
encara en conserven el nom, com la plaça de les Olles, la dels Cabrits o la de
l’Oli, i d’altres l’han perdut, com aquesta
plaça del Blat.
La plaça del Blat hauria estat una de les principals places del mercat. La
comercialització de cereals, especialment el blat, va ser una de les primeres
activitats del mercat de Granollers, amb mesura pròpia documentada des del
1041. L’entorn de la plaça es va transformar al segle XIV amb la construcció de
porxos davant les cases per guanyar espais habitables i espais públics
resguardats on desenvolupar amb major comoditat l’activitat comercial. Una
solució que es va adoptar també en altres places del centre com a plaça la de
l’Oli o a la dels Cabrits.
A la banda de llevant, s’hi ha identificat la plaça de la Fruita. I a la
banda septentrional, la plaça de les Gallines, dedicada a la venda d’aviram. La
denominació de les tres places va desaparèixer en època moderna, en quedar incorporades
al conjunt de la plaça de la Porxada. En resten, com a testimoni, els arcs dels
antics porxos que emmarcaven l’espai per la banda nord-oriental.
La plaça Major, al bell mig de la ciutat, va ser el lloc on el bombardeig
de 31 de maig de 1938 va causar més morts, ja que en aquell moment moltes
persones s’abastien dels aliments racionats en el marcat municipal situat dins
de la Porxada. Les bombes van afectar, bàsicament, dones i criatures. Les
imatges patètiques dels estralls van ser, immediatament, notícia internacional.
L’edifici de la Porxada va patir desperfectes en l’angle sud-est, ja que es va
desplomar part de la coberta al partir-se diverses columnes. L’any 1940 la
Porxada es va reconstruir, tal com l’havia bastit Bartomeu Brufalt entre els
anys 1586 i 1587.
Plaça de les olles
La plaça de les Olles es troba en una zona d’encreuament d’antigues vies de
comunicació, origen de la formació i creixement de la ciutat. Amb anterioritat
al segle XVI, era coneguda com a plaça d’en Carbó i, a partir de llavors, va
esdevenir un dels centres neuràlgics del mercat de Granollers. S’hi venien
principalment olles i terrissa. La plaça havia tingut un pou i, probablement, en
època medieval, estava porticada. Alguns d’aquests porxos són encara visibles a
les placetes veïnes: la dels Cabrits i la plaça de l’Oli, on, a més de vendre-s’hi
fruites i verdures, hi havia el punt de mesuratge d’oli del mercat, documentat
des del 1113.
Les dues places connecten el carrer de Santa Anna amb el de Sant Roc, eix
que travessa d’est a oest la població, resseguint l’antic camí de Caldes a
Mataró. Al llarg del segle XX, l’entorn, que conserva encara alguns testimonis
en llindes de portals i finestres, es va anar transformant amb noves
edificacions. D’aquestes destaquen algunes cases d’època modernista, com la
casa Tardà (Olles, 11) o la casa Sebastià Costa (Santa Anna, 6), obra de
l’arquitecte modernista M. J. Raspall. Més recent encara és l’olla que es troba
enfonsada al centre de la plaça, que serveix puntualment per a festes populars
alhora que recorda el nom del lloc.
Plaça de Maluquer i Salvador
La plaça del Bestiar era un dels espais més importants del mercat del
dijous on se celebrava el mercat ramader o del bestiar , fora de les muralles
medievals –entre l’antic portal de Bell-lloc o de Sant Roc i el gran casal de
Can Pedrals (segle XVII-XVIII), avui biblioteca municipal–, des del segle XVI i
fins al 1932, quan es va traslladar, per falta d’espai, a la zona de l’actual plaça
de Barangé.
La construcció de la nova carretera de Barcelona a Vic, el 1842, va
empetitir la plaça i, entre 1856 i 1859, es va enderrocar la muralla, cosa que
generà l’actual perímetre en angle. De poc temps després, és la torre d’aigües,
molt semblant a una altra que hi ha a la plaça de la Corona (declarades ambdues
BCIL) i que duu la data “1877”.
El 1915 la plaça va ser dedicada a Maluquer i Salvador (Granollers,
1863-Madrid, 1931), fundador de l’Institut Nacional de Previsió. També és
coneguda per plaça de can Sínia o la Sínia, ja que a la banda sud n’hi hauria
hagut una. Aquest nom fou adoptat també pel Cafè de la Sínia, un dels més concorreguts
del sector. Després del bombardeig de Granollers, el 31 de maig de 1938, s’hi va
construir el refugi, que n’ocupa bona part del subsòl, el més gran i ben
conservat de la xarxa de refugis de la Guerra Civil a Granollers. A l’entorn de
la plaça, s’hi trobaven edificis destacats, alguns de desapareguts, com l’antic
cafè Nou o de l’Alhambra, i altres de presents encara com el casal de la Caixa
d’Estalvis o la casa de Magdalena Bufí. Propera a la plaça, hi ha la Fonda Europa,
una de les més antigues i de renom de Granollers.
En aquesta plaça el 2009 fou descoberta durant les obres de remodelació una
torre circular de base atalussada. Va estar dempeus fins a mitjan el segle XIX
ja que el 1859 se n’esmenta l’enderroc per tal d’ampliar la que aleshores s’anomenava
plaça del Bestiar, que s’havia reduït, a partir de 1851, pel pas de la
carretera.
Al seu interior hi ha part del mur nord d’una torre medieval quadrada. Els
altres dos murs estan conservats en part. Mentre que el de l’est estava al
nivell de les primeres fileres de fonamentació, el sud estava parcialment
enderrocat. Aquestes torres quadrades serien les pròpies i originals de la muralla
del segle XIV, tal com succeeix en la resta de torres documentades fins ara del
recinte emmurallat de la vila. Els paral·lelismes més propers per a aquest
tipus de fàbrica els trobem a Sant Celoni i a Hostalric.
Granollers va estar envoltada de muralles des del XIV fins a mitjan segle
XIX. El perímetre de la muralla medieval, de forma hexagonal, feia 816 metres i
els murs tenien un gruix entre 1 i 1,20 metres d’amplada, i una alçada de 5
metres. Estava protegida per almenys una dotzena de torres quadrades – aquesta de
l’angle NE va ser refeta més tard i trans formada en rodona -. Disposava de
cinc portals que coincidien amb les sortides dels camins rals que passaven per
la ciutat.
Al segle XVI se’n va obrir un sisè, el del Portalet, coincidint amb
diverses reformes i millores a la ciutat. El perímetre emmurallat va romandre
intacte i conservà el caràcter defensiu fins ben entrat el segle XIX, quan se’n
van enderrocar els portals, les torres i alguns trams del mur. Avui s’han
recuperat part dels murs i la traça de la muralla desapareguda s’ha posat de
relleu en el nou pavimentat.
Plaça de Perpinyà
La plaça de Lluís
Perpinyà es coneix també pel sobrenom de plaça dels Porcs per la seva activitat
comercial: la compravenda de porcs, que s’hi desenvolupava d’ençà mitjan segle XIX
cada dia de mercat. La plaça, de planta quadrangular, és fruit del creixement de la
ciutat a mitjan segle XIX. L’obertura de la nova carretera de Barcelona a Vic,
el 1848, avui carrer d’Anselm Clavé, i l’arribada del ferrocarril el 1854 van afavorir el
creixement de Granollers a banda i banda d’aquestes noves vies de comunicació,
cosa que generà un primer eixample de la ciutat, de forma allargassada. En
aquest procés, es van enderrocar diversos trams de la muralla medieval.
A la plaça, hi havia la
fonda de can Daulí i encara conserva elements interessants com can Deu, edifici
que fa cantonada, de finals del segle XIX. Més amunt, destaquen les cases
modernistes del carrer de Joan Prim, la casa Ganduxer o can Roure, de 1912,
obra d’Alexandre Soler i March, i la casa Blanxart, obra de Jeroni Martorell,
del 1904, amb una decoració molt interessant. En el 2001, s’hi va instal·lar
l’obra escultòrica de l’artista Efraïm
Rodríguez Perpignan. Catorze elements de ferro colat amb forma de porquet de
mida similar a les llambordes i intercalats amb aquestes que recorden el passat
comercial de la plaça.
