Casa Navàs de Reus
Casa Navàs
Reus (Baix Camp)
11 d'agost de 2019
Reus (Baix Camp)
11 d'agost de 2019
Aquest cap de setmana hem quedat amb el Benet i el Guillem
per anar a fer una paella a Cambrils a la comarca del Baix Camp. Abans però,
hem fet una parada a Reus per anar a visitar la Casa Navàs que fa poc temps es
pot visitar. Al tractar-se d’una propietat privada no es poden fer fotografies
a l’interior de la casa, només al vestíbul i evidentment a la façana, però paga
la pena veure les fotos que vam poder fer a aquest lloc.
La Casa Navàs és un dels més importants edificis modernistes
de la ciutat de Reus, que fou projectat per l'arquitecte barceloní Lluís
Domènech i Montaner. Va ser construït entre el 1901 i 1908 per encàrrec del
reusenc Joaquim Navàs Padró. En aquest edifici, varen participar els millors
artesans de l'època i col·laboradors habituals de Domènech i Muntaner com
Gaspar Homar, Alfons Juyol, Antoni Rigalt o Lluís Bru.
A diferència d'altres obres modernistes contemporànies, com
la casa Lleó Morera del mateix arquitecte i els mateixos artesans, no ha patit les
transformacions de modes posteriors i manté íntegrament la decoració i el
mobiliari com els varen concebre els seus autors. A més d'aquests valors
arquitectònics representatius del modernisme, la casa Navàs és el testimoni
fidel social, cultural i econòmic d'una època.
Està situada a la plaça del Mercadal, cantonada al carrer de
Jesús, i a tocar del carrer Major. Popularment se la coneix com a Cal Navàs.
Els propietaris
Joaquim Navàs Padró (Reus, 25 d'abril de 1851 - Barcelona, 6
d'agost de 1915), familiarment conegut com "el senyor Quimet", havia
estat company de jocs d'infància d'Eduard Toda i d'Antoni Gaudí, quan no estava
a la botiga ajudant al seu pare. La seva família era originària de Cabacés, on
el seu avi Josep Navàs Margarit hi tenia una petita botiga. El seu pare,
Joaquim Navàs Domingo (Cornudella de Montsant, 1822 - Reus, 1880), es va
traslladar a Reus molt jove per a fer de traginer, comerciant amb productes
tèxtils pels pobles de la comarca, fins que va obrir botiga al carrer de
Monterols 8. Va tenir dos fills: Elvira (Reus, 1848-1914) i Joaquim Navàs
Padró.
El fill petit va acompanyar el seu pare fent créixer el
negoci des de la botiga del carrer de Monterols 8, més tard traslladada al
número 6, al carrer de la Galera 3 i finalment a la plaça del Mercadal 5,
moment en què Joaquim Navàs Padró va entrar a la societat amb el seu pare sota
la denominació "Joaquín Navás e hijo".
El 19 d'agost de 1876 Joaquim Navàs Padró es va casar amb
Josepa Blasco Roura, filla d'un altre comerciant de teixits i neta d'un músic
militar d'Ontinyent que dirigia la banda del regiment. Quan es varen casar
varen obrir botiga de teixits al número 4 del carrer de Jesús competint
directament amb les dues famílies. L'empenta de la parella, les bones arts
compradores del senyor Quimet i la capacitat de vendre de la senyora Josepa
feia progressar contínuament el negoci. El 1893 varen començar a negociar la
compra de la casa Simó-Cardenyes, un edifici del segle XVII a la plaça del
Mercadal cantonada amb el carrer de Jesús. Va ser finalment comprada per 42.500
pessetes i escripturada el 1898. Un any més tard la seva mare que havia
enviduat li transfereix el negoci a canvi d'una renda anual. Navàs va viatjar
per Europa per comprar les millors teles d'Escòcia, Anglaterra, França, Alemanya
i Bèlgica, a més de les fàbriques de Terrassa, Sabadell i Barcelona. Es va
convertir en el principal distribuïdor d'aquests productes a setze províncies
de la península Ibèrica mitjançant una potent xarxa comercial.
La seva capacitat econòmica els va permetre construir-se a
finals del segle XIX un xalet al passeig de la Boca de la Mina de Reus prop de
l'institut Pere Mata, obra de Pere Caselles i Tarrats i un altre a la platja de
Salou. El 1901 decideixen abordar la construcció d'un edifici per a instal·lar
la seva botiga i el seu habitatge a l'antiga casa Simó-Cardenyes. Havia de ser
un edifici emblemàtic que donés un reconeixement al negoci, fent un salt
qualitatiu important.
Joaquim Navàs va ser membre actiu del Partit Republicà
Reformista del que va ser regidor de l'Ajuntament de Reus en quatre ocasions.
La seva vocació local el va portar a rebutjar les propostes per a presentar-se
com a diputat i senador a les Corts Espanyoles. Va arribar a ser president
honorari del Comitè del Partit Republicà Reformista, i fou soci fundador de la
societat promotora de l'Institut Pere Mata que Lluís Domènech i Montaner estava
construint simultàniament a la casa Rull (1900-1901). Navàs i Domènech ja
havien coincidit políticament a l'assemblea de les Bases de Manresa, el 1892.
Coneixedor de la qualitat de l'arquitecte li va encarregar l'obra, el projecte
de la qual es va presentar a l'ajuntament el 10 d'octubre de 1901. El 18 de
desembre de 1903, amb l'edifici encara en construcció, es presentà una
modificació per tancar amb una galeria d'arcs la terrassa del carrer de Jesús.
L'habitatge es va començar a fer servir el 1907, si bé els acabats dels darrers
detalls varen continuar fins al 1910.
Sembla que Domènech i Montaner, abans de fer una casa, se
n'anava a viure i a tractar els que l'hi encarregaven per veure com vivien.
Potser en aquest cas també ho devia fer igual, en tot cas el que és segur és
que va comptar amb total llibertat en el disseny i en el pressupost.
El 1907 Navàs va patir un atemptat amb un petard de poca
potència a la seva casa de la Boca de la Mina que es va relacionar amb els
moviments anarquistes, si bé mai es va aclarir l'autoria i s'especulà que els
inductors fossin els grups polítics en el poder amb pràctiques corruptes als
que Navàs criticava des de l'oposició. Arran de l'atemptat va decidir
traslladar-se a Barcelona, a l'avinguda Diagonal 347. Tot i que va tornar a
Reus i va tornar a ser regidor el 1909, va mantenir una doble residència i va
morir el 6 de gener de 1915 a Barcelona. La seva mort va trasbalsar la ciutat
de Reus on es varen suspendre les festes de Reis i es varen organitzar els
funerals més lluïts de l'època.
El comerç
La botiga de la planta baixa de la casa Navàs va ser el feu
de Josepa Blasco, una dona riallera, franca i dotada d'una especial
sensibilitat i psicologia per al tracte amb el públic a qui aconsellava i que
hi confiava en ella, tal com la descriu Maria Font de Rubinat, la darrera
descendent que va viure a la casa. La Josepa era una obsessiva de la netedat i
una seguidora dels moviments higienistes europeus que la varen influir en
aspectes de la configuració de l'edifici. Els seus dependents començaven
d'aprenents fins que dominaven l'ofici; menjaven a la mateixa casa i dormien
amb uns matalassos sobre els taulells. La visió dels propietaris sempre va ser
molt oberta i moderna a diferència del tòpic de comerciant conservador i tancat
en un negoci familiar. Una mostra d'això va ser la decisió de fer socis del
negoci als quatre empleats més antics creant-ne la societat "Successors de
Joaquim, Navàs, Capdevila, Cubells, Caixal i Oriol S.C." el 1901.
Després de la mort de Joaquim Navàs, la seva vídua es va
recolzar en el seu germà Jaume Blasco Roura per a gestionar l'evolució de la
forma jurídica de la societat amb els altres socis. La neutralitat espanyola
durant la primera guerra mundial va incrementar el negoci que va obrir sucursal
a Barcelona al carrer Alí Bey número 3.
Els anys després dels Navàs
Durant la Guerra Civil espanyola el negoci va estar sota el
control d'un comitè obrer. El 26 de març de 1938 va caure una bomba (número 1)
a la casa Pedrol, a l'altre costat del carrer de Jesús, que de rebot va produir
importants danys a la casa Navàs: la destrucció de la torre i del capcer dentat
de la façana principal i la meitat dels vitralls són els elements no
recuperats, però la destrucció fou superior, ja que va desaparèixer la meitat
del segon pis i una part del balcó. En acabar la guerra les tropes franquistes
varen saquejar la botiga a més d'imposar-los una multa.
El 1943 va passar a ser propietat del nebot de Josepa
Blasco, en Joaquim Blasco i la seva esposa Maria Font i de Rubinat (1903-1999).
En aquest període els seus propietaris fan molts esforços per recuperar les
destrosses bèl·liques, aixecar el negoci i mantenir la casa en perfecte estat.
Maria va ser la darrera propietària que va viure a la casa.
Era filla del bibliòfil, alcalde de Reus i amic de Domènech i Montaner, Pau
Font i de Rubinat, i neboda de Francesc Macià. La relació entre propietària i
casa va ser molt intensa, "se sentia posseïda", segons les seves
pròpies paraules i la va protegir contra els corrents de modernitat que han
destruït altres edificis modernistes.
En morir, la propietat passà al seu fill, Joaquim Blasco
Font de Rubinat.
Edifici
És un edifici de soterrani, planta baixa i dos pisos, que
presenta una façana en pedra amb una estructura que és continuista dels
edificis porxats de la resta de la plaça. En el seu cas, es compon per cinc
columnes i quatre arcs acabats en capitells lobulats i amb decoració floral. La
planta baixa, on s'ubica l'antiga botiga de teixits, és rectangular amb l'accés
per la façana principal de plaça Mercadal.
 |
| Casa Navàs al 1918 |
El projecte
L'edifici correspon a la primera etapa de l'arquitecte on hi
perviuen elements arqueologistes de tradició acadèmica, amb una certa
influència violetiana si bé també s'hi identifiquen característiques que es
desenvoluparan a fons en etapes posteriors, de plenitud modernista. Destaca
l'adaptació de la decoració floral com a vocabulari bàsic en la definició
formal exterior, l'accés com a nucli de la casa, reforçat amb la utilització de
la llum zenital o lateral, matisada pels vitralls. Amb tot, el més destacat és
la continuïtat de disseny basada en la il·lació entre arquitectura, elements
ornamentals, decoració i mobiliari, una concepció holística pròpia dels grans
arquitectes del modernisme.
Domènech va utilitzar un llenguatge de tradició medieval,
inspirat en un gòtic català lligat al sentiment nostàlgic de la pàtria medieval
en una aplicació del que Bohigas va descriure com "el retrobament de la
personalitat pròpia, de recuperació de l'esplendor passat i d'integració en el
corrent, que des de Morris i els prerafaelites, arriba als productes decoratius
de l'Art Nouveau".
Degut a les limitacions del terreny i a la importància que
tenia el negoci en les prioritats dels propietaris, Domènech va haver
d'aprofitar tota la superfície per a botiga i magatzem, sacrificant un espai
dedicat a jardí com tenien altres cases unifamiliars de la burgesia.
Dos patis marquen la volumetria de l'edifici i aporten llum
zenital a les parts interiors. Un d'ells allotja la caixa d'escala és el jardí
intern, el jardí petri de flors esmaltades i esculpides. L'altre s'ubica al
fons de la finca, és descobert i marca distància amb la casa veïna a més
d'aportar llum a les estances posteriors de les plantes altes i llum zenital al
fons de la botiga. La claredat compositiva de les plantes orientades a la
funcionalitat d'espais i de circulacions lligades a la fluïdesa visual permet
captar les diferents seqüències espacials e la planta. Domènech va desplegar un
model de simplicitat en la distribució i una clara definició dels ambients.
Segons Joaquim Blasco, "La casa Navàs està feta per
commemorar l'anada dels catalans des de Salou a Mallorca. Tota la casa està
feta pensant en un barco: dalt al penell hi havia un barco, allà hi ha els
catalans que s'embarquen, a tot arreu hi ha les històries dels catalans per la
Mediterrània". Això no obstant, la decoració pren un aire de "jardí
petrificat" provant de substituir l'inexistent jardí real.
Façanes
La façana s'integra a la trama urbana seguint el traçat del
porxo de la resta d'edificis, però trencant la tipologia estilística amb la
incorporació de profusa decoració especialment a la torre i el gablet graonat,
avui desapareguts.
La façana va ser realitzada totalment en pedra natural,
originària de Montblanc les parts més dures de la zona baixa, i comptant amb
pedra més tova i mal·leable procedent de Vinaixa per la resta. Després de la
destrucció de 1938 es va realitzar un projecte de restauració de mínims que
incorporava pedra artificial per la façana en lloc de pedra natural de Vinaixa.
No incorporava tampoc elements decoratius, llevat de la reconstrucció del
balcó.
La planta primera és el pis noble, habitatge dels Navàs. La
façana presenta una decoració modernista d'inspiració neo-gòtica molt rica, amb
una tribuna al seu centre i, a la cantonada amb el carrer Jesús, un balcó rodó
amb vistes a les dues façanes i amb l'escaire aixamfranat. Al centre de la
superfície del balcó, en el vèrtex dels plans de les dues façanes, hi ha un
pilar de càrrega decorat amb un escut amb una lletra "n" al centre en
referència al cognom del propietari. La traceria de la barana és de motius
florals i sobre les portes que donen sortida al balcó hi ha uns timpans
trilobats molt decorats i flanquejats per pinacles flamígers adossats a la
paret. La decoració de la tribuna repeteix a la part baixa de la galeria
l'esquema floral del balcó. Les arestes de la seva forma semi-hexagonal estan
formades per fins pilars dobles acabats amb capitells decorats amb figures
zoomòrfiques. Cadascun dels tres costats està rematat per un arc flamíger
trevolat sobre els que descansa un timpà amb dos caps humans esculpits
mirant-se entre ells. Per sobre de la tribuna hi ha un balcó, ja en el segon
pis, amb un ampit en pedra molt barroc. També en aquesta planta hi ha dues
grans finestrals, un a cada façana, amb una rica decoració similar a la dels
buits del balcó.
La façana lateral, al carrer Jesús, té un primer bloc que
forma part del cos principal de l'edifici i un segon amb una estructura d'arcs
de ferradura superposats d'inspiració islàmica que configuren el pati interior
a l'alçada del primer pis. Aquesta terrassa té tres arcs ultrapassats que
havien allotjat uns vitralls destruïts al bombardeig de 1938. La planta baixa
mostra, intercalat uniformement entre els carreus, unes peces tallades en forma
de diamant de la pedra.
Botiga
L'arquitecte va concebre la planta baixa com un espai diàfan
de 35 metres de llarg per 12 d'ample. És un espai funcional, dinàmic i públic,
pensat per al negoci. La seva entrada és per la façana principal que la
comparteix amb la caixa d'escala del pis noble de 4 metres d'ample per 13 de
fons. Al seu interior només 6 pilars de fosa de ferro, decorats amb detalls
florals modernistes als seus capitells, de 4,25 meteres d'alçada i 16 cm. de
diàmetre sostenen un entramat de jàsseres combinades amb bigues de ferro i
voltes de maó.
Escala principal
L'accés als pisos superiors es fa des del porxo, al costat
dret de la façana, mitjançant l'escala principal. Una porta de doble patent de
fusta i decoració modernista condueix a un espai dividit per una doble porta de
vidre i darrere seu un espai allargassat condueix a l'escala.
Pis noble
Rebedor
El rebedor és la peça central de la planta primera amb
funcions de distribució entre ambients, de repòs, de serveis i dels servents,
que sense interferir-se resten interconnectats espacialment per la doble alçada
d'aquesta peça, produint una sensació de continuïtat i d'unitat. El joc de les
transparències, de la llum, del color i la decoració que aconsegueix en aquesta
sala és una de les principals aportacions de Domènech.
Segon pis
A la segona planta les finestres tenen una estructura que
replica els porxos de la planta baixa: columnes amb capitells florals i arcs
lobulats, però a una escala inferior. Les finestres formen una sèrie contínua,
a manera de galeria, només interrompuda per un gran finestral en forma d'arc de
mig punt que s'ubica sobre la tribuna del primer pis i per un petit balcó
hexagonal amb ampit florit fet en pedra sobre el que s'ubicava una torre que
ocupava el cim de l'angle de les dues façanes i que va ser destruïda en un
bombardeig el 26 de març de 1938 durant la Guerra Civil i no ha estat
restaurada. La part més alta de la façana està rematat amb un ràfec profusament
ornamentat. La segona planta estava destinada a les estances del servei i
personal de la botiga.
El segon pis va ser habilitat per a estances del servei i
dels treballadors de la botiga, si bé finalment els dependents varen acabar
dormint als taulells de la mateixa botiga i al segon pis es va instal·lar la
sala de música amb una decoració menys luxosa.
Artesans
La rica decoració d'aspecte paradisíac està farcida de
tarongers, lilàs, roses, gira-sols, anemones, gardènies, peònies, hortènsies i
altres espècies reals i fictícies fetes en vitralls, mosaics, ceràmica, forja,
marbre, marqueteria que es poden trobar a terra, a les parets, sostres, llums o
mobles.
Pere Monné va ser el mestre d'obres, qui es va construir un
habitatge a l'altre extrem del carrer Jesús.
Els marbres de les escales i totes les escultures foren
realitzats per Alfons Juyol i Bach, seguint indicacions d'Eusebi Arnau; els
estucats i les pintures murals per Tomàs Bergadà i la forja va ser obra de
Martí, de Vilaseca. El mobiliari és obra de Gaspar Homar que fa d'interiorista
dissenyant llums de llautó, penja-robes, arrambadors de fusta, cadires, etc.
També va dibuixar els motius dels vitralls fets al taller de Jeroni Ferran
Granell i Manresa. Els mosaics són del taller de Lluís Brú, així com alguns
dels dissenys dels arrambadors ceràmics fabricats per la fàbrica Pujol i
Bausis. Altres rajoles són de l'artista local Hipòlit Montseny (avi de l'Hipòlit
Montseny regidor de l'Ajuntament de Reus a començaments del segle XXI).
La Casa Navàs és un exemple únic de la seva classe, ja que
conserva pràcticament tots els elements tal com va quedar quan s'enllestí la
seva construcció: els llums, el mobiliari, les tapisseries brodades, la roba de
la llar, els domassos de les balconades per als dies de festa, els estors, els
teixits de seda de les parets.
Vitralls
A la casa hi ha més de 200 metres de vitralls entre envans,
finestrals i claraboies. Els vitralls de la claraboia de l'escala destruïts amb
la bomba del 1938, varen ser recuperats el 1990 gràcies a la tenacitat de Maria
Font i de Rubinat i el treball de l'Escola Taller Mas Carandell sota la
direcció de Carme Fernàndez.
