Basílica de Santa Maria del Mar

Escrita per
Visita nocturna guiada a la Basílica de Santa Maria del Mar
Barcelonès
19 de juliol de 2019
En aquesta calurosa nit d'estiu de Barcelona, hem anat a visitar un dels temples del gòtic català més macos de la ciutat comtal. En aquesta ocasió, hem estat acompanyats per "la colla", és a dir, la Dolors, la Vicky, la Cristina, en Sergi, en Jaume i l'Òscar. Una experiència del tot enriquidora.




Història
Poc després de l’arribada del cristianisme a la colònia romana de Barcino, l’actual Barcelona, nasqué una petita comunitat cristiana prop del mar, fora muralles. En aquest lloc va existir una necròpolis cristiana on fou enterrada la màrtir Santa Eulàlia l’any 303. Aquest podria ser el lloc d’una primera capella que, al principi, se’n va dir Santa Maria de les Arenes, i que es va anant ampliant. Hi ha constància de que a la fi del segle VII el temple existent ja portava el nom de la Parròquia de Santa Maria del Mar. La seva restauració en aquests darrers anys ha posat més de relleu que a la fi del segle VII el temple existent ja portava el nom de la Parròquia de Santa Maria del Mar.


Durant el segle XIII, la ciutat va tenir un intens creixement, en el barri que ara anomenem de ‘La Ribera’ i, en aquell temps, Vilanova del Mar, hi havia construcció de naus, importació i exportació de tota mena de mercaderies, tallers de totes les arts i oficis de l’època, com encara avui queda reflectit en els noms dels carrers. És el temps en que foren edificats els palaus del carrer Montcada on vivien els rics comerciants i els nobles. Aquest progrés material i la pietat pròpia de l’època van fer desitjar un temple de més grans dimensions que l’anterior. Les autoritats eclesiàstiques van recolzar la iniciativa, els comerciants van aportar diners i el rei Pere III va donar el seu permís per extreure pedra i dedicar-la a la construcció de la basílica. Però els obrers de càrrega i descàrrega dels vaixells (bastaixos de capçana), els pescadors i la gent senzilla hi posaren llurs mans, espatlles i barques per a transportar les pedres necessàries des de la muntanya de Montjuïc. 



La primera pedra del temple actual fou posada el 25 de març de 1329, com ho testimonien les dues làpides, una en català i l’altra en llatí, posades a cada banda de la porta del carrer de Santa Maria. La darrera clau de volta, la més propera a la porta principal, que porta l’escut de la ciutat, fou posada el 3 de novembre de 1383. El temple fou consagrat pel bisbe de Barcelona, Pere Planella, el 15 d’agost de 1384. Els autors del projecte foren Berenguer de Montagut i Ramon Despuig. Amb el pas del temps les contínues guerres causaren també destruccions en la basílica. Una de les més importants fou el 19 de juliol de 1936 quan Santa Maria del Mar cremà durant onze dies seguits i fou destruït el magnífic altar barroc i totes les imatges i arxius. Solament quedaren les parets, les columnes i alguns dels vitralls més alts als quals no van va arribar el foc. La seva posterior reconstrucció posa de relleu el seu caràcter gòtic elegant i sobri.


Art
Els vitralls superiors
1. La rosassa del 1459 és obra dels mestres Pere Joan i Andreu Escuder, amb cristalls fabricats per Antoni Lunyi de Tolosa de Llenguadoc. Ells altres vitralls i ulls de bou es van construint a través del temps i segons les disponibilitats econòmiques.
2. El vitrall de Juí (Judici Final) fou realitzat per Sendrius Desmasnes d’Avinyó de Provença el 1474.
3. El vitrall de la font d’aigua viva, d’autor anònim, és del 1648.
4. Els de Pentecostes i el Sant Sopar són de l’any 1711 i el seu autor és Francesc Saladrigas.
5. L’any 1718, Eloi Arrufó va dissenya els dos vitralls amb apòstols.
6. Els de la palmera, el xiprer i l’Al·legoria eucarística, situats a la part superior, darrera l’altar major són obra d’Hipòlit Campmajó, l’any 1790.
7. Els de quatre profetes són obra d’Eudald Ramon Amigó, l’any 1878.
8. Els de l’Anunciació i el Desposori de la Mare de Déu foren dibuixats per Lluís Masriera el 1924. El de les capelles laterals són posteriors al 1939.
9. El més recent, al costat de la porta de la sagristia, és obra de José Fernández Castrillo i fou posat l’any 1995 per a commemorar el Jocs Olímpics de 1992.



L’altar major i la cripta
L’any 1965 es var retirar el que restava de l’anterior altar barroc i se’n va fer un de més adient a una escultura gòtica de la Mare de Déu, ara amb un vaixell als seus peus, provinent de la porta de Santa Maria.


Aprofitant aquell moment, es feren unes excavacions que donaren com a resultat la descoberta d’una necròpolis de l’època romana. En el Buit que deixà la terra extreta s’hi va construir una cripta, on des del 2000 esguarda la memòria de Sant Cugat del Rec.



La capella del Santíssim Sagrament
Al principi, el Santíssim Sagrament es reservava en un altar de la sagristia des d’on es donava la comunió, fora de la missa. L’any 1609 fou construïda una petita capella per al santíssim. Quan l’any 1790 resulta insuficient, decidiren ampliar-la. Aquesta és la que és oberta al culte en el moment present. Té un estil neoclàssic i és obra de l’arquitecte Francesc Vila.


Arquitectura
L’arquitectura gòtica catalana del segle XIV té una forta personalitat palesa en la sòbria horitzontalitat dels edificis. Pot dir-se que la basílica de Santa Maria del Mar és l’exponent més clar d’aquesta manera de bastir monuments a Barcelona al llarg del segle XIV.


Les naus laterals mesuren la meitat de la llum de la central i amb això es demostra que la composició geometria del projecte es basà en el sistema conegut a l’Edat Mitjana per ‘Ad quadratum’ en un dels exemples més significatius de tota l història del gòtic. La sensació que portava la contemplació del temple és de lleugeresa i agilitat. Això ho produeixen les 16 columnes octogonals de 1,60 metres de gruix. Dels seus capitells arrenquen els arcs creuats que enllacen els 13,2 metres d’amplada que té la nou central.


Afegint-hi la girola, llarga de la basílica és de 80 metres (equivalents a 100 peus). L’amplada és de 33 metres (suma de la nau central, les laterals i les nous de les capelles). Per això, tenint en compte que l’alçada de la nou central també és de 33 metres, el disseny arquitectònic, mirant de front, s’encabeix dins una circumferència perfeta.

Les claus de volta
Foren construïdes començant pel presbiteri i restaurades i acolorides entre 1971 i 1985. Començant per l’altar major, són: La coronació de la Mare de Déu, El Naixement, L’Anunciació, El rei Alfons (pare de Pere IV) a cavall i l’escut de la ciutat.




Capelles

1. Santa Apol·lònia
2. Mare de Déu del Carme
3. Mare de Déu de l’Olivera
4. Sant Pancraç
5. Sant Isidre
6. Sant Josep i Santa Eulàlia de Barcelona
7. Immaculada Concepció
8. Sant Magí i Santa Tecla
9. La Cort de Maria
10. Sant Vicenç Ferrer
11. Mare de Déu dels Desemparats
12. Mare de Déu del Remei
13. Immaculat Cor de Maria
14. Sant Crist Crucificat
15. Mare de Déu dels Dolors
16. Santa Francesca Cabrini
17 18 i 19. Entrada capella del Santíssim Sagrament
20. Sant Crist Crucificat
21. Sant Antoni de Pàdua
22. Sant Aleix
23. Mare de Déu del Pilar
24. Santa Cecília i Sant Josep Oriol
25. Sant Judes Tadeu, Sant Antoni Maria Claret i Sant Honorat
26. Mare de Déu de l’Esperança
27. Sagrat Cor de Jesús
28. Mare de Déu de Montserrat, Sant Jordi i ant Enric
29. Sant Ignasi de Loiola
30. Sant Joan ‘ante Portam Latnam’
31. Santa Bàrbara
32. Mare de Déu del Roser
33. Santa Marta
34. Santa Rita de Càssia