Masia Freixa (Terrassa)
Masia Freixa
Vallès Occidental
21 de maig de 2018
Aquest cop ens em desplaçat a una de les dues capitals de comarca del Vallès Occidental, concretament Terrassa, per visitar la Masia Freixa, una singular edificació modernista.
Vallès Occidental
21 de maig de 2018
La Masia Freixa és un edifici d'inspiració gaudiniana construït per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada entre el 1905 i el 1910 sobre l'estructura d'una antiga fàbrica tèxtil de l'industrial Josep Freixa, el qual la reconverteix en la seva residència familiar posteriorment.
En destaquen els perfils arrodonits i l'ús de l'arc parabòlic, que fan de l'edifici una de les joies del patrimoni modernista de la ciutat.
L'Ajuntament va comprar la finca l'any 1959 i els seus jardins es van convertir en el primer parc públic de la ciutat.
Lluís Muncunill, l'audàcia de l'arquitectura industrial
Un arquitecte recent titular procedent de Fals (Manresa) guanya el 1892 la plaça d'arquitecte municipal de Terrassa, que ocupa fins que cessa l'any 1903. Però la seva activitat com a arquitecte a Terrassa continua des del despatx d'arquitectura que tenia establert i al qual bona part de la burgesia confia els encàrrecs privats. Simultàniament, és arquitecte municipal de Rubí (1892-1925) i de Manresa (1924-1925). Viu a Terrassa fins a la seva mort l'any 1931.
Els Freixa. La burgesia catalana durant el modernisme
Josep Freixa i Argemí neix el 1862 fill de modestos comerciants d'Olot. Als 10 anys es trasllada amb la seva família a Terrassa, on havia nascut la seva mare. Marxa uns anys a França, d'on torna convertit en un industrial ben qualificat i entra a treballar a Vieta Mata y Cia.
El 5 d'agost de 1894 crea la Societat Freixa i Sans. El 1920, ja casat amb Consuelo Ubach Solà i pare de 7 fills funda la raó social, José Freixa e Hijos. Per al negoci de l'estam, s'associa amb el seu germà Alfons i neix A. y J. Freixa y Cia.
El 1895 presideix l'Institut Industrial de Terrassa. Ocupa altres càrrecs públics de gran rellevància com ara Alcalde de la Ciutat i membre de la Junta Directiva del Banc de Terrassa.
En aquestes dates gran part de la producció dels Freixa anava al mercat estranger: Xile, Mèxic, Argentina i el Japó entre d'altres. Josep Freixa mor el 23 d'abril de 1925.
La burgesia produeix els teixits a les seves fàbriques i alhora, s'encarrega de mostrar tota la seva esplendor mitjançant el seus propis vestits, pentinats, complements i forma de vida. El temps dedicat a l'oci és important i escenes de reunió familiar entorn a la música s'encarreguen de donar prestigi al cognom familiar.