Arbúcies
Arbúcies
La Selva
1 de maig de 2018
La Selva
1 de maig de 2018
Aquest primer de maig hem anat a Arbúcies. Després de travessar
la riera d'Arbúcies i passar pels porxos de la plaça Major hem arribat a
l'Ajuntament i l'antiga casa pairal de La Gabella, seu del Museu Etnològic.
A la Plaça de la Vila hem pogut veure uns plafons que ens
recorden els fets de la Guerra de Successió que esdevingueren a Arbúcies,
coneguts com el combat d'Arbúcies el 14 de gener de 1714, un dels enfrontaments
victoriosos de les forces austriacistes sobre les forces borbòniques. El
sometent local, auxiliat pel d'altres poblacions, van derrotar els regiments de
guàrdies valones Newport i Ostende, tot sobre l'objectiu d'alleugerir la
pressió sobre l'assetjada Barcelona.
El 13 de gener de 1714 arribaren a Arbúcies, provinents d’Hostalric,
dos regiments de valons d’uns 800 efectius entre infanteria i cavalleria,
comandats pels coronels Francisco Bruno Cano i Jacques Laurent Franclieu, que
es dirigien cap a Vic per reforçar les guarnicions del general Bracamente. La presència
tan massiva de tropes originà friccions i conflictes amb els vilatans i les
autoritats arbucienques.
El descontentament per l’allotjament dels regiments valons fou
el detonant que incità el sometent local, juntament amb el de les poblacions d’Espinelves,
Sant Hilari i Viladrau, a aixecar-se en armes. Al matí del 14 de gener, quan
les forces borbòniques es dirigien cap a Vic, a l’alçada de les penyes de Grau
Sala, a tocar del Molí de les Pipes, s’iniciaren les hostilitats. Al cap de sis
hores de combat, els sometents, manats pels arbuciencs Francesc Puig i Isidre
Pujató, derrotaren els regiments valons. La victòria fou total i absoluta; es
comptaren centenars de baixes segons fons de l’època, capturaren 72 oficials,
268 soldats, 6 banderes, 5 tambors, 2 trompetes i altre equipatge. Només s’escaparen
uns 200 homes, entre els quals hi havia els dos coronels borbònics que es
retiraren cap a Hostalric. De la banda dels sometents es comptaren 7 morts i 17
ferits; les ensenyes capturades als enemics s’enviaren a les altres viles
revoltades en senyal d’agraïment.
Al cap d’algunes setmanes Arbúcies, com altres viles i pobles
que s’havien alçat contra les tropes borbòniques, fou saquejada i incendiada
com a càstig. En concret va ser el 30 de març de 1714 quan un destacament
borbònic encapsalat pels generals Tiberio Caraffa i Feliciano Bracamente van
entrar a sang i foc a la vila. En paraules del duc de Pòpuli, comandant dels
exèrcits francoespanyols en el setge de Barcelona: “Bracamonte quemó tan
enteramente aquella villa de Arbucias, que solo la iglesia se reservó del
universal incendio, para que sirviese este castigo de padrón memorable para la
posteridad y el escarmiento”.
Aquest fet d’armes és un dels esdeveniments més rellevant de la
història d’Arbúcies que se n’ha fet ressò fins actualment amb la dita popular “Arbúcies,
gent d’astúcies, matavalons”.
Com els
núvols amenaçaven pluja, vam decidir entrar al Museu Etnològic del Montseny que és un centre
d'exposició, conservació, difusió i investigació del patrimoni cultural del
massís del Montseny, instal·lat a La Gabella, una antiga casa pairal de
principis del segle XVII, totalment restaurada i adaptada. Els 1.200 m2
d'exposició mostren els testimonis materials i l'evolució de les formes de vida
de les comunitats que han viscut al Montseny al llarg de la història.
L'ocupació humana de la muntanya. Els primers pobladors.
A la primera sala podem veure objectes que ens fan fer un viatge
ràpid en el temps per conèixer la vida a la prehistòria, el món iber i el romà.
L'Edat Mitjana
A l'Edat Mitjana el Montseny viu un procés de transformacions
econòmiques i socials que acaben definint un nou model d'organització: el
feudalisme. En el cas del Montseny, el castell de Montsoriu i els vescomtes de
Cabrera en són un dels exemples paradigmàtics. La sala dedicada al castell de
Montsoriu permet conèixer el que està considerat con el millor castell gòtic de
Catalunya, a partir d'una selecció de més de 150 objectes recuperats per
excavacions arqueològiques i de la recreació del castell del segle XIV en una
gran maqueta de la fortalesa.
El mural del bosc
Un dels aspectes sobre els quals el Museu Etnològic del Montseny
ha incidit des de la seva creació al 1980 amb el patrimoni immaterial. Un
exemple és El Mural del Bosc (un espectacular muntatge escenogràfic de prop de
100 m2) on ens endinsem en un món de sons i sensacions, que et transporta a un
univers proper i, alhora, prou màgic com per sorprendre't i fer-te reflexionar
també vers aquest patrimoni. Al llarg del muntatge es poden escoltar prop de
400 arxius sonors, enregistrats a l'entorn de la Vall d'Arbúcies, que formen
part del patrimoni immaterial del Montseny.
La societat tradicional d'autoabastament
Aquest model, amb arrels en l'època medieval, s'estructurava al
voltant del mas, unitat d'explotació del territori i d'organització que va
caracteritzar el poblament dispers del Montseny durant segles i que va definir
un paisatge característic. Aquesta era una societat basada en l'autonomia
econòmica on l'agricultura, la ramaderia i l'explotació forestal foren els
fonaments econòmics de bona part del Montseny fins a ben entrat el segle XX. A
partir de la segona meitat d'aquest segle s'accelerà un procés d'abandonament
dels masos, que culminà els anys vuitanta. L'edifici de la masia és l'element
més visible del mas com a institució i, actualment, l'element que perdura i ens
evoca aquell món desaparegut.
La industrialització
A finals del segle XIX i principis del segle XX el Montseny
experimentà un dels darrers grans canvis en les formes de vida tradicionals, en
aquest cas provocat pel procés d'industrialització del país. Aquest procés va
suposar grans transformacions en tots els àmbits de la societat montsenyenca,
principalment en l'econòmica i social, però també en aspectes com en la
comunicació, l'urbanisme, la cultura i el lleure. La darrera sala ens mostra el
model d'industrialització arbucienc, que té un marcat caràcter autòcton, unes
arrels artesanals i una vinculació amb el medi natural on destaquen sobretot
les carrosseries d'autocar i la tornaria de fusta.
Llegendes del Montseny
La visita del Museu es complementa amb la projecció de
l'audiovisual Llegendes del Montseny, que fa un recorregut narratiu i visual a
l'entorn de les principals llegendes montsenyenques que han arribat fins els
nostres dies, l'eix central del qual és la llegenda de la Dona d'Aigua en la
versió que immortalitzà a finals del segle XIX l'escriptor Víctor Balaguer, en
una de les seves estades a Can Blanc d'Arbúcies.
En sortir del Museu vam anar a dinar. Vam escollir el
restaurant Mas Gelat que es defineix com a cuina de fusió, passió,
mediterrània, proximitat, tradició i amor. És a la carretera GI553 entre
Arbúcies i Hostalric. El dinar va ser molt bo i abundant.
