Reial Monestir de Sant Cugat

Escrita per
Museu del Monestir i Exposició Oració, treball i poder
Reial Monestir de Sant Cugat (Vallès occidental)
24 d'agost de 2017
La fundació del monestir de Sant Cugat d’Octavià se situa en el segle IX, en el context de l’expansió del monaquisme benedictí als comtats catalans sota l’impuls de la monarquia franca. Al llarg dels segles X i XI, la comunitat de Sant Cugat, organitzada sota els preceptes de la regla de Sant Benet, experimenta un creixement espectacular dels seus dominis territorials arreu de Catalunya i esdevé un dels senyors feudals més importants del país, amb una clara influència política i espiritual dins la diòcesi i el comtat de Barcelona.
La vila de Sant Cugat, documentada des del segle XII, creix a l’ombra del monestir. I a partir del segle XV inicia un procés d’emancipació que es farà efectiu el 1835 amb la supressió dels ordres monacals. Amb motiu de la Llei de desamortització dels béns eclesiàstics els monjos de Sant Cugat se’n van haver d’anar, els edificis passen a mans de l’Estat i s’inicia així un llarg període en què conviuen els episodis d’espoli i degradació i usos diversos d’algunes dependències, amb voluntariosos intents de preservació del malmès conjunt monàstic. En el decurs del segle XX es produeixen un seguit d’accions encaminades a la rehabilitació i restauració del conjunt monumental, que culminen en el Museu de Sant Cugat.

Des de la seva fundació fins a l’actualitat el monestir de Sant Cugat ha estat objecte de successives transformacions arquitectòniques; destaca, principalment, en aquest conjunt artístic el monestir romànic amb el seu claustre de capitells bellament esculpits.

El claustre del Monestir conté un dels conjunts d’escultura romànica més remarcables de Catalunya i del romànic en general. Es tracta dels 144 capitells que conformen l’entorn del pati. Obres de gran nivell artístic, i molt acurades en els detalls, obra del mestre Arnau Cadell, com es pot veure en la placa on se l’identifica com a autor del claustre insòlit en el context medieval: “Hic est Arnallis Catelli sculptoris forma, qui claustrum tale construxit perpetuale” (“Aquesta és la figura de l’escultor Arnau Cadell, que ha construït aquest claustre per a la perpetuïtat”).

 
 
Els capitells estan esculpits amb imatges de cinc temàtiques: escenes bíbliques (Antic i Nou Testament), escenes de la vida monàstica, decoració vegetal, decoració geomètrica i decoració mítica.


Exposició: “Oració, treball i poder”
El monestir acull una exposició permanent que explica la seva evolució arquitectònica, així com els aspectes més significatius de la vida de la seva comunitat benedictina.

Un monestir romànic
Explica l’origen de l’arquitectura monàstica i les transformacions arquitectòniques i artístiques del monestir de Sant Cugat al llarg del temps, i destaca especialment el claustre romànic del segle XII-XIII.

Pere Ferrer, una vida al monestir
Pere Ferrer, monjo de Sant Cugat entre el 1174 i el 1231 i autor del costumari de Sant Cugat, ens explica a través d’un muntatge audiovisual i escenogràfic la vida quotidiana al monestir a principis del segle XIII.

La fundació del monestir
La fundació del monestir de Sant Cugat se situa en el marc de l’expansió del monaquisme benedictí als comtats catalans des de mitjan segle IX, sota l’impuls de Carlemany i Lluís el Piadós, que van escollir la regla de Sant Benet de Núrsia per convertir-la en instrument de reforma i unificació de l’imperi carolingi.

El territori d’Octavià
Al segle IX el territori de l’actual Sant Cugat l’ocupava una comunitat d’homes lliures, propietària de la terra i dels mitjans de treball agrari i organitzada segons models consuetudinaris. Tanmateix, la baixa densitat de població permeté als monjos constituir una petita propietat agrària en les terres properes al monestir, el que féu que aquestes comunitats perdessin la seva entitat i s’integressin progressivament en els dominis del monestir. L’impacte d’aquest canvi fou profund, fins al punt que escara avui l’actual terme municipal es correspon, amb petites variacions, amb el terme jurisdiccional de l’abadia de finals del segle XI.

La devoció a Cugat
Des de principis del segle V la devoció a Cugat es troba documentada. Segons la tradició, un monjo hauria portat des de la Hispània conquerida pels musulmans el cos del màrtir a un monestir de Lièpvre, a Alsàcia, d’on, entorn el 835, fou traslladat a l’abadia de Saint Denís. A mitjan segle X, quan ja havia estat creat el relat que situava a Octavià el seu martiri i enterrament, l’abadia de Sant Cugat esdevingué el principal centre de devoció de les relíquies del màrtir a la península.

De l’abadia a la cort
Mostra el paper actiu dels monjos de Sant Cugat, i en especial dels seus abats, en els principals esdeveniments de la Catalunya medieval i moderna. Un audiovisual ric en imatges segueix el recorregut del monestir des de l’esplendor de l’època medieval, quan poder i religió restaven totalment units, fins a la progressiva pèrdua d’influència que finalitza amb l’exclaustració.


La nit de Nadal de l’any 1350
Tot just a l’entrada del Museu, vam veure una referència als fets que van passar durant la missa del gall del 1350 entre l’abat del monestir de Sant Cugat, Ramon Arnau de Biure, i un noble de Cerdanyola anomenat Berenguer de Saltells. La Marina i jo ja coneixíem la història al haver-ho treballat en el treball de recerca que va fer a l’Escaladei, però la Marisa va quedar del tot sobtada al desconèixer els fets. Els recordem.

La nit de Nadal de l’any 1350 es va produir un fet dramàtic que encara es recorda a Sant Cugat i a Cerdanyola: Berenguer de Saltells, noble de Cerdanyola, va assassinar en plena missa del gall a l’abat del monestir de Sant Cugat, Ramon Arnau de Biure.


Els Saltells eren una família de la petita noblesa de Cerdanyola, documentada des del 960. El 1347, Raimon de Saltells cedí els seus béns al monestir de Sant Cugat, deixant el seu fill Berenguer, aleshores absent, fora del testament. Quan Berenguer va retornar, ja mort el pare, inicià un procés judicial per recuperar els béns cedits. El 1350, una sentència va obligar el monestir a vendre el que li havia estat donat i a entregar a l’hereu els 47.340 sous. La data límit fixada per al pagament va ser la vigília de Nadal. El dia s’acostava i l’abat Biure no complia la sentència. La nit de Nadal, Berenguer es va dirigir al monestir i, davant l’astorament de tots els monjos i els vilatans assistents a la missa del gall, l’assassinà.

L’assassí no estava sol, l’acompanyaven Bernat Rosseta, germà del batlle de Sabadell, Francesc de Togores, antic veguer de Barcelona, Ramon Vinader, notari i jurista, Antic Farigola i Pere Lletó, masover i procurador del Saltells respectivament, i Galceran “el Negre”, criat de Rosseta i l’únic a qui van poder detenir. Un grup de personatges respectables que evidencien amb la seva participació els conflictes que enfrontaven senyors i feudataris al Vallès, especialment amb el poderós monestir de Sant Cugat. Un cop comès el crim, Berenguer i els seus companys van anar cap a Sabadell, on tots hi tenien feus i censos, i des d’allà van fugir i mai no se’ls trobà, tot i que sembla que es van refugiar a Foix. Les seves propietats foren venudes i la casa dels Saltells destruïda per ordre del rei Pere III.