Romeus

Romeus, un pelegrinatge en el temps
Monistrol de Montserrat (Bages)
26 de gener de 2020

La Marisa i jo hem decidit anar a la Vila de Monistrol de Montserrat a la comarca del Bages, als peus de la serralada de Montserrat, per conèixer una festa típica coneguda com Romeus en la que es rememora l'episodi de pesta que va viure la vila en el segle XVI.

Romeus és una festa nascuda amb la voluntat de donar rellevància a una tradició que Monistrol de Montserrat manté des del segle XVI.

El vot que la vila va fer a Sant Sebastià fa més de 500 anys i que ha perdurat fins el nostres dies, amb el Ball del Bo-Bo com a tresor patrimonial, ha donat peu a que el darrer cap de setmana de la festa Major d'Hivern, enguany els dies 25 i 26 de gener es celebri Romeus.

Aquests dos dies els carrers de la vila es transformen en el Monistrol del segle XVI.

L'Abat visita la vila per seguir les obres de l'església, el Mostassaf vota pel mercat, els vilatans, dividits en diferents estaments socials ens mostren el seu dia a dia, els metges arriben per anunciar la pesta, les viudes ploren els seus marits o fills, el carruatge carrega els afectats, el poble s'encomana a Sant Sebastià per foragitar el mal...

Totes aquestes representacions escèniques es complementen amb el mercat d'alimentació i artesania a la Plaça de la Font Gran, les mostres d'oficis artesans a la plaça de l'església i la cercavila musical de la mà del grup Sübitus.

Hem gaudit molt dels diferents espectacles organitzats i representats pels habitants de Monistrol, de fet més d'un semblaven veritables professionals.  

Passejant pels carrers de Monistrol de Montserrat, hem constatat que la vila també va ser una de les poblacions afectades per la guerra de Successió i que avui està catalogada a la Ruta del 1714. En concret està identificada com a Vila cremada.

Ja en les primeres campanyes de la guerra de Successió (1706-1707), les tropes borbòniques van utilitzar pràctiques de terrorisme militar contra les viles que van resistir. Així, algunes localitats del regne de València, com Vila-real i Xàtiva, van ser cremades.

Durant el setge de Barcelona de 1713-1714, la resistència a les forces borbòniques va provocar le mateix càstig. El saqueig i la crema de viles i la mort indiscriminada de civils pretenien atemorir la població i estendre la pedagogia del terror.

A Catalunya, en total van ser cremades unes vint viles i llogarets. La repressió va ser extremament dura durant els primers mesos del setge, entre el gener i l'abril de 1714, quan es va produir un aixecament popular contra els nous impostos borbònics.

El 9 de maig de 1714, cinc-cents soldats borbònics provinents de Martorell atacaren Esparraguera, on el coronel Ermengol Amill hi reclutava voluntaris. 

Alertat, Amill es reuní amb les tropes del marquès de Poal, vingudes d'Olesa, i emboscaren l'enemic a la riba del Llobregat. En l'acció, la cavalleria borbònica es va retirar i va patir seixanta-sis baixes, mentre que dues companyies valones es refugiaren al mas Magarola.

De nit, els paisans en van incendiar les portes i van forçar els borbònics a rendir-se, amb la qual cosa van provocar disset morts i cinquanta-nou presoners més.

L'endemà, un reforç borbònic encapçalat per José Carrillo de Albornoz, comte de Montemar, va acudir al Montserratí per auxiliar els soldats capturats. En la incursió, com a represàlia pels fets ocorreguts, Albornoz va ordenar el saqueig d'Esparraguera i l'incendi de les cases del batlle. En arribar a Monistrol, alguns habitatges de la vila també ven ser cremats.