Tossa de Mar

Tossa de Mar (La Selva)

29 de març de 2021


La Marisa i jo vam decidir visitar Tossa de Mar, la vila més emblemàtica de la Costa Brava de la comarca de la Selva. Ja sabíem de la seva bellesa (no era el primer cop que hi anàvem), però vam apropar-nos per fer unes fotos a les seves platges, i passejar després pel seu patrimoni històric i cultural, tot just per agafar gana i fer una bona paella. 



Tot i que la presència humana a la vall de Tossa ha estat confirmada pel jaciments arqueològics amb la troballa de Paradolmens datats entre 2500 i 1800 aC, tenim constància de descobertes de vil·les romanes i del seu esment a l’edat mitjana (881) en un diploma de l’emperador Carlemany a favor del bisbe Teotari.



També fou esmentada en els marmessors del comte Miró I de Barcelona en favor del monestir de Ripoll, confirmats el drets pels comtes Berenguer Ramon II i Ramon Berenguer III.



El 1186 l'abat de Ripoll Ramon de Berga feia erigir el Castell de Tossa al lloc dit Mont Guardí (Montis Guardini, actual Cap de Tossa) i dictava una sèrie de disposicions, que constitueixen una veritable carta de poblament, per les quals concedia als habitants la facultat de construir cases dins i fora del recinte fortificat (cosa que explica la formació de la Vila Vella) i regulava les relacions de dependència amb el monestir. Malgrat que alliberava els tossencs dels mals usos, era molt rigorosa en l'exercici dels drets senyorials, sobretot pel que fa a la pesca, precisament la principal ocupació dels veïns. 




Els conflictes pels delmes i lleudes de la pesca efectuada en el municipi entre el monestir de Ripoll i els pescadors perduraren fins al segle XVIII.




Tossa tingué diferents senyors com Ot de Montcada el Vell per donació de Jaume el Just o els batlles nomenats pel monestir a famílies com els Soler, Riera, Vern o Falguera.


La vila va sofrir un atac de la flota francesa de Felip III l'Ardit el 1285, en la croada contra Catalunya, i com tantes altres poblacions costaneres sofrí els atacs dels pirates barbarescos i turcs, que han quedat en part reflectits en la toponímia (cala Morisca, torrent dels Moros). A partir de la fi del segle xvi, la pirateria minvà i la població saltà les muralles per anar-se endinsant vers el pla.


Al segle XVIII, el castell tenia dues bateries i quatre canons per a la defensa de la costa, però al començament del segle xix la torre principal del castell fou convertida en molí. Actualment, al seu emplaçament hi ha el far de Tossa. El 1931, el recinte de la Vila Vella fou declarat monument nacional i se n'inicià la restauració.