Castell de Gelida

Castell de Gelida
Alt Penedès
11 de juliol de 2020


Aprofitant els primers dies de desconfinament, vam fer una escapada per conèixer Gelida, municipi de la comarca de l'Alt Penedès. El terme municipal ocupa principalment una àrea muntanyenca situada en l'extrem nord del massís de l'Ordal, que descendeix cap al nord per formar la vall inferior del riu Anoia abans de desembocar en el riu Llobregat.



La seva ubicació en un vessant és la causa de la seva gran variació en altura sobre el nivell del mar: el punt més baix habitat del municipi es troba a 86 metres, on hi ha l'estació del ferrocarril. El punt mitjà del nucli principal se situa als 199 metres de la plaça de l'Església, i el màxim dins la població es troba al castell (290 m). L'altura màxima del municipi es registra al Puig de les Agulles, de 652 metres.



El territori on no s'han construït urbanitzacions es troba cobert per boscos de pins i matollar. El principal conreu és el de la vinya tot i que ha tingut un retrocés a causa de la construcció de noves residències.



El nom de Gelida ve donat perquè s'hi va establir abans del segle X la tribu amazic dels Gelida o, segons altres fonts, Banu Gellidassen. Aquesta tribu provenia de la plana de Xelif, a la Cabília (actual Algèria).



Els primers testimonis humans a Gelida daten de l'època megalítica i ibèrica. També s'han descobert restes d'hàbitat pertanyents a l'època romana. A partir del segle X es comencen a trobar notícies escrites sobre Gelida. Els nuclis urbans més antics cal situar-los a l'entorn del Castell i de la capella romànica de Sant Miquel, al mateix lloc on s'aixeca l'actual parròquia.


Al segle XIII, les parròquies de Gelida, Sant Llorenç d’Hortons i Sant Joan Samora formaven un únic municipi, i així es mantindrien fins entrat el s. XIX.


El Castell de Gelida, està documentat des de l'any 945, i forma part de la línia de fortificació que controlava el Penedès. El castell s'estén sobre un esperó rocós delimitat pels torrents de Cantillepa i Sant Miquel.


El Castell inicià una de les èpoques més pròsperes sota la propietat de banquer barceloní Berenguer Bertran, que el va adquirir el 1367 i el transformà en un palau residencial d'estil gòtic. Fou enterrat en un bell sarcòfag gòtic que encara es conserva a l'església. El 1465 hi feu estada durant tres setmanes el rei Pere IV, Conestable de Portugal. Al llarg del segle XVI el castell perdrà progressivament la seva funció militar i administrativa, que es desplaçarà cap a l'edifici conegut com la Casa del Senyor, situada al poble de Gelida.


El castell, que s'abandonà definitivament el segle XVIII, és de propietat municipal des de l'any 1968 i l'Associació d'Amics del Castell vetlla per la seva protecció.