Carcassona (Occitània)
Carcassona
Occitània
Del 12 al 14 d'octubre de 2018
Occitània
Del 12 al 14 d'octubre de 2018
Coincidint amb el 25è aniversari de convivència, la Marisa i jo, vam fer una escapada a una de les ciutats que feia temps volíem conèixer, Carcassona. Un cop més, el viatge va agafar de sorpresa a la Marisa un dia abans, quan les nenes i jo, li vam donar una maleta perquè se'n anés de viatge. No va saber el nostre destí fins poc abans d'arribar.
Carcassona
Carcassona (en occità Carcassona i en francès Carcassonne) és una vila occitana del
Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d' Occitània. La
vila és la capital de l'Aude i és coneguda per la ciutat fortificada de
Carcassona, d'arquitectura medieval i restaurada per Viollet-le-Duc al segle
XIX i Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des de 1997.
L'any 2014 tenia 45.941 habitants. Com a Narbona i
Lesinhan de las Corbièras existeix una comunitat gitana de llengua catalana a
Carcassona, al barri de baix, cap a la plaça Carnot.
Els primers indicis d'assentaments humans a la regió de
Carcassona daten de vora el 3500 aC. Cap a l'any 800 aC, el lloc aturonat de
Carsac va esdevenir un important centre d'intercanvi comercial.
Carcassona va passar a ser estratègicament important quan
els romans van fortificar el cim del turó pels volts de l'any 100 aC. Carcaso i
formà part de la província de la Gàl·lia i després la Gàl·lia Narbonesa. Plini
l'esmenta com Carcasum Volcarum Tectosagum i Ptolemeu diu que era una ciutat
dels volques tectòsages. Era a la vora del riu Atax (l'actual Aude). Va proveir
a Cèsar molts soldats durant la campanya del 56 aC. Va esdevenir colònia amb el
nom de Iulia Carsaco, més endavant anomenada simplement Carcasum i Carcasso. La
major part de les muralles septentrionals daten d'aquesta època. Als itineraris
és anomenada Castellum Carcaso.
Al segle VII, els visigots van ocupar la ciutat i hi van
construir més fortificacions, que encara es conserven. Van repel·lir amb èxit
els atacs dels francs. Els sarraïns van prendre Carcassona l'any 725, però el
rei Pipí els en va expulsar el 759.
El 1067, a través d'una unió matrimonial, Carcassona va
passar a ser propietat de Ramon Bernat Trencavell, vescomte d'Albí i de Nimes.
Als segles següents, els Trencavell es van anar aliant ara amb els comtes de
Barcelona, ara amb els de Tolosa; per exemple, a la fi del segle XII el
vescomte de Carcassona era feudatari del rei de la Corona d'Aragó Alfons I. Els
Trencavel van fer construir el Castell Comtal i la basílica de Sant Nazari.
Carcassona és famosa pel seu paper en la croada contra els
albigesos, quan la ciutat era un feu càtar. L'agost del 1209 l'exèrcit croat de
Simó de Montfort va forçar la rendició de la ciutat després d'un setge de
quinze dies. Va ajusticiar els Trencavel i va esdevenir el nou vescomte. Va
ampliar les fortificacions i Carcassona va esdevenir una ciutadella de la
frontera entre França i la Corona d'Aragó. El 1213, la batalla de Muret, que va
guanyar Simó de Montfort contra el comte de Barcelona Pere el Catòlic, va
marcar el preludi de la dominació francesa sobre Occitània.
El 1240, el fill del vescomte Trencavel va intentar
reconquerir els seus vells dominis, però no se'n va sortir. La ciutat va passar
definitivament sota el control del rei de França el 1247 i Lluís IX va fundar
la nova part de la ciutat al peu del turó, a l'altra banda del riu. Ell i el
seu successor Felip III van construir les fortificacions exteriors. En aquella
època, la fortalesa es considerava inexpugnable. Durant la Guerra dels Cent
Anys, Eduard, el Príncep Negre, no va aconseguir prendre la fortalesa de dalt
del turó el 1355, si bé les seves tropes van destruir la ciutat baixa.
El
1659, pel Tractat dels Pirineus la província fronterera del Rosselló passava
sota poder francès i la importància militar de Carcassona es veia reduïda. Les
fortificacions es van abandonar i la ciutat va esdevenir sobretot un centre
econòmic concentrat en la indústria tèxtil.
La llegenda de Dama Carcas
L'ocupació musulmana va inspirar als autors de
l'Edat-Mitjana una de les llegendes més cèlebres del que l’heroi és 'Carlemany
és clar!
L'emperador assetja Carcassona. El rei musulmanocroata Ballak
va morir i el succeeix la seva dona "Dama Carcas" la qual decideix
involucrar-se en la batalla.
Després de 5 anys de setge, la fam venç als últims
defensors. Sola, protegida per les muralles, Dama Carcas vigila; col·loca
ninots de palla; llança fletxes de ballesta contra l'exèrcit que assetja per
fer creure que la guàrdia segueix sent nombrosa.
A la ciutat, només queda un garrí i una ració de blat per donar de menjar a tota la població. Llavors, Dama Carcas agafa el garrí amb la resta de blat i els llança des de dalt de la muralla. Un cop a terra, el garrí explota i des dels seus budells surten gran quantitat de cereals.
De seguida, Carlemany va aixecar el lloc ja inútil:
Carcassona tenia tant blat que fins als porcs s'ho menjaven!
Abans
de que desapareixés el gran exèrcit, Dama Carcas va fer enviar a Carlemany per
fer les paus. Va fer tocar les trompetes "Carcas sonne" (
"carques sona"). Llavors l'emperador va tornar per rebre el seu
jurament de fidelitat!
