Teatre: Cyrano

Cyrano
Cerdanyola del Vallès (Vallès occidental)
27 d'abril de 2018

Aquest cop hem triat l'obre d'Edmond Rostand, "Cyrano de Bergerac" per anar al teatre. La representació ha estat a l'Ateneu de Cerdanyola del Vallès i qui ha donat vida a Cyrano ha estat Lluís Homar sota la direcció de Pau Miró.

Tot i que el llistó de partida era molt alt, ja que recordem havíem tingut l'oportunitat de veure les excepcionals interpretacions del "Cyrano de Bergerac" de Josep Maria Flotats al Poliorama amb la Companyia Flotats el 1985, o bé, la de Gérard Depardieu a la pel·lícula dirigida per Jean-Paul Rappeneau del 1990, cal fer una menció especial a la gran i excel·lent interpretació de Lluís Homar en aquesta ocasió. Renoi quins actors que tenim a Catalunya!

En Lluís Homar ha estat acompanyat dalt de l'escenari per Joan Anguera, Aina Sánchez, Albert Prat i per Àlex Batllori.

Cyrano és un home que lluita contra la seva pròpia debilitat. I si bé és capaç d’enfrontar-se a cent homes i vèncer-los, no pot fer el mateix amb la seva feblesa. Aquest nas prominent és la imatge més evident i grotesca de la seva vulnerabilitat, la vulnerabilitat d’un heroi, la fragilitat d’un home. Fins i tot algú tan valent com ell es fa petit davant la seva por més íntima: expressar que estima i que necessita ser estimat sense que li calgui l’ajuda de cap intèrpret, en aquest cas la del bell Christian.

I és aquí on centrem la nostra mirada, en les dificultats de viure amb plenitud allò que som. Les nostres imperfeccions, o potser podríem dir-ho d’una altra manera: allò que ens fa singulars, gairebé mai és ben rebut per la societat.

La diferència és percebuda com un enemic a combatre i no com un enriquiment de la mirada predominant. Aquest Cyrano pretén ser un cant vitalista en aquesta direcció. Un rescat de la veu que hi ha al darrere de la cuirassa que a tots ens acompanya. Tots plegats, mosqueters i mosqueteres, tenim un objectiu comú: fer d’aquest clàssic popular, un clàssic contemporani.

La peça d’Edmond Rostand, escrita el 1897, està basada en un personatge real: Savinien de Cyrano de Bergerac (1619-1655), fill d’una família de l’alta burgesia parisenca —el seu pare era advocat del Parlament— i un destacat mosqueter i escriptor teatral.

Diuen que tenia un nas gros i desfigurat, un motiu pel qual sembla que es va batre en duel més d’una desena de vegades. La seva fama, però, té més a veure amb els seus escrits, exemple d’una sòlida cultura humanista i llibertina, que posaven en qüestió l’ordre establert (la religió i la monarquia) i el van fer guanyar molts seguidors però també molts enemics, sobretot entre l’església catòlica. De Cyrano va morir a causa d’un estrany accident, se sospita que provocat.

Edmond Rostand, al seu torn, escriu aquesta peça ja en ple Romanticisme. Seguint de manera figurada les seves peripècies vitals, ret un homenatge al dramaturg que admirava per afinitat ideològica i estètica. Alhora, atorgant-li el privilegi de convertir-lo en un dels pocs herois romàntics ‘lletjos i sublims’, fa de la seva característica física un dels puntals simbòlics de l’obra.

Cyrano de Bergerac, doncs, que va arribar a ser la peça més popular del seu autor, és una obra clau per entendre els valors de la Il·lustració i del Romanticisme, i resulta imprescindible com a exemple de la transmissió en l’art del teatre.