Museu d'Història de Girona
Museu d'Història de Girona
Gironès
10 de gener de 2018
Aquest cop vam decidir visitar el Museu d’Història de Girona que es troba a un edifici emblemàtic, l'antic convent de Sant Antoni de frares caputxins del segle XVIII del call de Girona, del qual se'n conserven espais sorprenents com el cementiri, el claustre i la cisterna.
En el museu hi trobem un recorregut per la història de Girona, des de la fundació en època romana fins a la contemporaneïtat, en un recorregut cronològic per la Girona romana, la medieval, la moderna i la contemporània que es completa amb diversos àmbits de tradicions catalanes com el de la Faràndula, on trobem la imatgeria festiva local i l'espai "La cobla i la sardana. Música i dansa a Girona". I igualment acull l'espai "la Girona industrial, ciutat pionera".
Gerunda, la fundació d’una ciutat
Girona medieval. La configuració d’una ciutat
Durant l’època medieval s’organitza el govern de la ciutat,
que sota el control de l’Administració reial, impartia justícia, garantia
l’ordre públic, administrava les finances, controlava els mercats i la qualitat
dels productes i s’ocupava del sanejament i de l’assistència social. També és
destacable el paper que va jugar la comunitat jueva al segle XII i, sobretot,
al segle XIII.
Girona dins la Catalunya moderna
“Ciutadans de Girona A les sis de la tarda de la gloriosa jornada d’ahir va proclamar-se la República a Girona encarnant la sobirania voluntat del poble. Els homes elegits pel sufragi universal, han constituït el nou ajuntament per a respondre als dalers de justícia, d’ordre i de legitimitat de Poder. Aquest ajuntament vol dir en primer terme com estima cordialíssimament el civisme exemplar del poble en les hores de màxima responsabilitat, i la confiança de què tothom voldrà continuar en l’actitud intel·ligent i ferma que ha d’ésser penyora de màxima garantia per a la consolidació del nou règim.
Gironès
10 de gener de 2018
Aquest cop vam decidir visitar el Museu d’Història de Girona que es troba a un edifici emblemàtic, l'antic convent de Sant Antoni de frares caputxins del segle XVIII del call de Girona, del qual se'n conserven espais sorprenents com el cementiri, el claustre i la cisterna.
En el museu hi trobem un recorregut per la història de Girona, des de la fundació en època romana fins a la contemporaneïtat, en un recorregut cronològic per la Girona romana, la medieval, la moderna i la contemporània que es completa amb diversos àmbits de tradicions catalanes com el de la Faràndula, on trobem la imatgeria festiva local i l'espai "La cobla i la sardana. Música i dansa a Girona". I igualment acull l'espai "la Girona industrial, ciutat pionera".
Gerunda, la fundació d’una ciutat
Fa prop de dos mil anys, els romans van fundar Gerunda, per
la seva situació estratègica, controlant l'eix terrestre de comunicacions
nord-sud. Van construir poderoses muralles i van adherir el seu perímetre al
terreny natural, donant lloc a una ciutat de planta quasi triangular. La ciutat
romana va arribar a tenir entre mil i dos mil habitants, vivint en un traçat
urbà regular de carrers paral·lels i perpendiculars.
El progrés de Gerunda va anar lligat a la seva condició de
mansio o etapa en l’itinerari que seguia la Via Augusta, l’eix principal de
comunicacions entre Hispània i la resta de l’Imperi. Una densa xarxa de vies i
camins, connectava la ciutat amb les vil·les i altres poblacions de la costa i
de terra endins.
 |
Mil·liari 238 dC. Correspon a l'emperador CI
Verus Maximinus. Procedent de Sarrià de Ter
|
 |
Vas apol·linar, procedent de Vicarelo (Itàlia).
Al vas hi ha gravat el nom de les principals
poblacions de la Via Augusta, entre elles,
Gerunda i Barcino.
|
El que ens va resultar impressionant és el mosaic pavimental que hi ha en aquesta sala. Representa imatges d'una cursa d'aurigues al circ romà. S'anomena mosaic de Can Pau Birol i data del 300 dC. Va ser trobat a Bell·lloc del Pla (Girona) i les seves dimensions són de 3,40 x 6,10 m.
Girona medieval. La configuració d’una ciutat
Després de patir el domini musulmà, Girona es va lliurar a
Carlemany i esdevingué la capital del comtat. El feudalisme va suposar l’inici
d’una època important de creixement que, durant els segles XIV i XV, convertí
la ciutat en la segona de Catalunya, amb una població de 10.000 habitants. El
vell recinte emmurallat romà va quedar petit i la ciutat es va estendre cap als
dos costats de l’Onyar, amb un fort creixement urbanístic i demogràfic.
Ciutat reial i episcopal, va ser un centre de primer nivell a la Catalunya medieval. La reialesa va promoure importants obres públiques, sobretot una gran ampliació de les muralles, mentre que l’església impulsava bona part de l’activitat intel·lectual i artística. Creacions importants del període romànic són el Tapís de la Creació, o obres mestres del gòtic, com l’església de Sant Feliu, la façana de la Pia Almoina o la nau de la Catedral de Girona.
A Girona es vivia de l’activitat agrícola i d’una
intel·ligent divisió del treball, amb una diversificació important d’oficis.
Destacaven sobretot els molins drapers, els fariners i els paperers, que es
movien gràcies a l’aigua de la sèquia Monar. També els picapedrers varen ocupar
un lloc important en l’economia de l’època, a causa de la gran activitat
constructiva que visqué la Girona medieval.
Ciutat reial i episcopal, va ser un centre de primer nivell a la Catalunya medieval. La reialesa va promoure importants obres públiques, sobretot una gran ampliació de les muralles, mentre que l’església impulsava bona part de l’activitat intel·lectual i artística. Creacions importants del període romànic són el Tapís de la Creació, o obres mestres del gòtic, com l’església de Sant Feliu, la façana de la Pia Almoina o la nau de la Catedral de Girona.
 |
Segells de cera vermella penjats de diversos pergamins reials.
Els documents expedits per la Cancelleria Reial no tenien valor
legal si no eren autenticats i corroborats amb un segell.
|
 |
Bossa d'insaculació
La insaculació era el procediment d'elecció dels
jurats. Els noms dels candidats de cadascuna de
les mans, escrits en un trosset de pergamí inserit
en una boleta o rodolí, es posaven dins d'una bossa
d'on un infant extreia els escollits.
|
 |
Cadira episcopal atribuida a Carlemany del segle XII
És una còpia de l'original que està a la Catedral de Girona
|
 |
| Mare de Déu amb nen Jesús |
Després de setges i guerres, la ciutat va patir un descens
demogràfic, de la producció i del comerç, que la va fer arribar al punt més
baix de tota la seva història moderna. Entre el 1500 i el 1800, va passar de
ser una ciutat manufacturera a convertir- se en una plaça d’armes, i en temps
de pau, en un baluard de l’Església i de l’aristocràcia local. La seva economia
va canviar i hi van adquirir una importància creixent els oficis mercantils,
lligats a la comercialització de productes semielaborats.
La Guerra del Francès (1808-1814)
Amb els 18 mesos de resistència contra l’exèrcit napoleònic,
els gironins van viure un dels períodes més dissortats de la seva història. La
ciutat va perdre la meitat de la població i va patir les greus conseqüències
d’aquest desgast econòmic i social fins ben entrat el segle XIX. Aquest moment,
dramàtic per a uns i heroic per a altres, ha esdevingut l’episodi més
emblemàtic i discutit de la història de la ciutat.
 |
Marisa davant d'una vitrina a la sala de la Guerra del Francès.
Hi podem veure un llit de campanya, banderes i indumentaria
de les heroïnes de Santa Bàrbara i soldats defensors de Girona
(1808-1809).
|
Girona al segle XIX
Les conseqüències de la Guerra del Francès i l’encotillament
de la ciutat per les muralles marquen el desenvolupament del tot el segle XIX.
La desamortització dels béns eclesiàstics va alliberar un sòl urbà que es va
aprofitar per a la construcció d’habitatges, per a la implantació d’indústries
i per portar a terme diversos projectes urbanístics. L’enderroc de les muralles
va ser el símbol de l’alliberament urbanístic, social, cultural i polític al
qual Girona aspirava. La ciutat es redefinia a si mateixa cap a la modernitat.
El 1833, amb l’atorgament de la capitalitat provincial, la ciutat es consolida
com a ciutat de serveis.
Modernisme i Noucentisme
Al primer terç del segle XX, el progrés demogràfic,
urbanístic i comercial de la ciutat va ser evident en diferents àmbits de la
cultura, amb una emergent representació d’associacions literàries, artístiques,
musicals, esportives i educatives. Així com les aportacions intel·lectuals de
Carles i Darius Rahola, Prudenci Bertrana i d’altres com Miquel de Palol, Josep
Tharrats, Xavier Montsalvatge i Rafael Masó. Amb l’aparició del Modernisme i,
més tard, del Noucentisme, Girona esdevé el segon nucli cultural de Catalunya.
L’adveniment de la II República
Girona va viure de prop els fets polítics de Catalunya i
l’Estat. L’apogeu del catalanisme, els conflictes socials i, sobretot,
l’arribada de la II República van ser els fets que es van viure de manera més
intensa.
 |
El president de la Generalitat, Francesc Macià, al balcó
de l’Ajuntament de Girona el dia 21 de juny de 1931
|
“Ciutadans de Girona A les sis de la tarda de la gloriosa jornada d’ahir va proclamar-se la República a Girona encarnant la sobirania voluntat del poble. Els homes elegits pel sufragi universal, han constituït el nou ajuntament per a respondre als dalers de justícia, d’ordre i de legitimitat de Poder. Aquest ajuntament vol dir en primer terme com estima cordialíssimament el civisme exemplar del poble en les hores de màxima responsabilitat, i la confiança de què tothom voldrà continuar en l’actitud intel·ligent i ferma que ha d’ésser penyora de màxima garantia per a la consolidació del nou règim.
Visca la República!”
Guerra Civil i franquisme a la ciutat de Girona
 |
| Ajuntament de Girona |
La instauració del Nuevo Estado franquista, després de la
derrota republicana a la Guerra Civil, va comportar una fractura històrica
sense precedents.
A la ciutat de Girona, com a la resta de l’Estat espanyol,
les dues primeres dècades de la dictadura es van caracteritzar per la submissió de la majoria de la població
a una situació dominada per la por, la repressió i les dificultats econòmiques.
La lluita diària per la supervivència va esdevenir el principal tret
identificador d’una societat dirigida per un sistema polític amb voluntat
totalitària i vocació fortament espanyolista.
De la mateixa manera que a l’Alemanya
nazi i a la Itàlia feixista, el franquisme va abolir qualsevol signe de
llibertat democràtica.
Sales temàtiques
Girona industrial. Ciutat pionera
Durant la segona meitat del segle XIX, a Girona es van dur a
terme algunes de les primeres aplicacions de les noves descobertes de l'era
industrial. L'enginyer Narcís Xifrà va completar amb èxit, entre altres, les
primeres proves d'enllumenat elèctric públic, de telegrafia i de telefonia
efectuades a Catalunya. Per la seva banda, l'empresa La Gerundense posava en
marxa l'any 1843, la primera fàbrica de paper continu.
Sala de la Sardana i la cobla
El govern ha declarat la sardana element festiu patrimonial
d'interès nacional i el Museu d'Història té una sala dedicada a la sardana
imprescindible per entendre què és la cobla i com ha anat evolucionant l'ús i
la producció d'instruments de vent a la Catalunya Vella durant els últims tres
segles amb una col·lecció única d'instruments, on trobarem des de les xeremies
de capella, en perfecte estat de conservació, els tibles arcaics i les primeres
tenores, acabant amb l'obra de Turón, Catroi i els altres constructors
històrics. La sala de la sardana no només ens mostra per quins estadis han
passat els instruments de la cobla, també ens parla de com era i ha estat la
música dels darrers tres segles al nord de Catalunya i dels lloc que ha ocupat
a nivell social.
La forma de ballar en rotllana és, possiblement, la
disposició coreogràfica més espontània i generalitzada, i es troba documentada
des d'antic en les cultures més diverses i llunyanes. El mot sardana aparegué
esmentat per primer cop en un document tot just a mitjan segle XVI, i fins fa
uns cent cinquanta anys no es va conformar el ball que coneixem actualment i
que identifica el poble català.
Al sortir del Museu vam anar a fer un aperitiu abans de tornar a Cerdanyola.
